Skatalà

Ha plogut molt des d'aquell 1987, quan Skatalà publicaven 'Fent d'aquí', però la banda barcelonina no ha volgut passar per alt aquest aniversari i el dia 22 tornarà a enfilar-se a un escenari per oferir un únic concert de retorn -com a mínim, de moment-. Son considerats el primer grup d'ska en català i, després de vint anys aturats -amb dos retorns puntuals per celebrar els 20 i 25 anys-, han decidit reeditar aquell treball fundacional que va significar l'arribada d'aquest estil a Catalunya i celebrar-ho amb un concert molt especial. Pocs dies abans de la data esperada, citem el grup al Museu de la Moto de Barcelona.

Com va anar la decisió de tornar-vos a reunir?

Pitu Moregó: Skatalà no ha marxat mai, només vam tancar la paradeta una temporada, una temporada llarga. El 97 vam acabar la segona part del recorregut d'Skatalà i després vam fer el 20 i 25è aniversari. Ara ha sortit la possibilitat de fer un 30è aniversari de la primera maqueta i ho hem agafat amb moltes ganes.

Es faria difícil tancar definitivament la porta?

PM: Sí. De fet el secret està en no tancar-la, la porta. No l'hem tancat mai. Les oportunitats han sorgit bàsicament amb els aniversaris i, de moment, hem fet el que ens han demanat de fer, si era una proposta amb un cert seny i un cert sentit.

Això vol dir que ja us marqueu els anys d'aniversari com a anys de retorn?

Jordi Manyà: No ha estat ben bé així. Han estat un cúmul de casualitats perquè a principis d'any tampoc sabíem que tocaríem aquest any.

PM: Una mica, va ser un resultat de la reedició. La reedició del Fent d'aquí va ser l'inici de tornar-nos a veure i després va venir la oferta per fer aquest concert.

Hi ha molta pressió perquè el retorn estigui a l'altura?

JM: Més o menys sempre hem sigut els mateixos i la gent ha seguit en actiu. No és una cosa que hagis de desenterrar les guitarres.

PM: Potser sí que n'hi ha quan s'inicia el projecte, però quan van avançant els assajos, aquesta pressió va desapareixent.

En els últims retorns havíeu optat per gires més llargues. Perquè ara opteu només per un concert?

PM: L'oferta d'aquest any era per un sol concert, de moment. Així també ens traiem una mica de pressió, perquè la despresurització, amb un sol concert, és més que si fas una gira.

No obriu la porta a què puguin sortir més ofertes i que això es pugui allargar?

PM: La porta està oberta. De moment fem aquest i, a partir d'aquí, si sorgeix alguna cosa més haurem de mirar-nos-ho amb carinyo. En principi aquest any és per fer aquest concert, no se si n'hi haurà algun altre. Deixarem la porta ajustadeta.

Creieu que tindria sentit que, més enllà d'aquests retorns puntuals, Skatalà tornés de forma oficial?

PM: Això ja és més complicat pel fet de ser 9 persones amb responsabilitats diverses. En principi, l'objecte d'aquest retorn ha sigut bàsicament la oferta que ens han fet. Més endavant ja veurem.

"En principi aquest any és per fer aquest concert i no sabem si n'hi haurà algun altre, però deixarem la porta ajustadeta"

Parlem una mica del que va significar Skatalà. D'entrada, vau ser uns pioners.

PM: Significar, a aquella època, no va significar res. El significat ve a través del temps. Potser sí que vam deixar una llavor allà que ha crescut i en els anys que han passat des de llavors ha sortit una escena d'arrel jamaicana molt poderosa. La gent jove que hi ha fent aquesta feina ho està fent molt millor del que fèiem nosaltres. La gent que entra a una escena com aquesta, però, busca referents i troba el referent d'Skatalà per ser, casualment, els primers en tirar aquesta llavor.

JM: Va ser l'espurna que va iniciar tot això. En el seu moment no n'érem conscients, però a partir d'allà va començar a sortir tota una escena que feia molta falta perquè els primers anys no hi havia sales per fer concerts i l'escena estava embrionària.

Devien ser complicats, aquells inicis...

PM: Sí perquè era un grup que sortia d'un grup de col·legues. No teníem ni mànager, ni discogràfica... Era un grup totalment sorgit del carrer.

JM: No érem ni músics.

PM: Ens agradava la música i el que ens agradava era el que intentàvem reproduir.

En un moment en què gairebé no hi ha ni música en català, com decidiu impulsar un grup d'ska, un gènere totalment inexistent a Catalunya?

JM: Érem gent fanàtica d'aquesta música i vam anar aquí. Era una època molt complicada socialment parlant, però tampoc teníem intenció de fer res més que divertir-nos.

En quin moment vau ser conscients que allò tenia un valor i estava influint sobre altres grups?

PM: Abans d'ahir.

JM: Jo crec que va ser cap a la dècada dels 90, quan hi va haver una discogràfica que es va interessar per nosaltres i ens va editar els discos. Van començar a sortir més grups, van començar a arribar grups de fora... Llavors sí que, de cop, la gent es va interessar per nosaltres, vam tenir mànager... Va ser quan realment l'escena ska va començar a bullir.

PM: A bullir una miqueta, perquè l'ska després ha bullit bastant.

JM: El fet que agafin grups com nosaltres com a base de tot el que ha sorgit després, però, passa no fa gaire temps, per la necessitat de trobar referents pels grups actuals.

Ara sembla impossible que hi hagués un moment en què a Catalunya no existís l'ska.

PM: Hi havia hagut alguna cosa aïllada, però cap grup que hagués dit 'ara farem ska'. La gent jove sí que ho deu pensar això, però nosaltres a aquella època no ho pensàvem pas. Ni tant sols pensàvem que estàvem sent els primers en fer tal cosa. Era una cosa sense cap mena de pretensió.

"A aquella època, Skatalà no va significar res. El significat ve a través del temps"

Éreu un grup d'ska, però molt marcats també per l'escena punk.

PM: Sí, eren les dues escenes on ens fixàvem nosaltres. Des del 77 i fins el 85 va haver-hi una certa revolució musical a Europa amb focus a les illes britàniques i tot això ens arribava, ho escoltàvem i el que ens agradava era el que reproduíem a la manera Skatalà.

A finals dels 80 esclata també el rock català. Allò us afecta d'alguna forma?

JM: No hi vam tenir gaire contacte. El nostre era un moviment underground que va sortir de sota i no vam tenir mai ajuda. Alguna vegada sí que havíem sortit per la tele, però no teníem ni mànagers, ni discogràfica ni res i tots aquests, realment, tenien un suport mediàtic. No hi va tenir contacte.

Ara us heu convertit en un grup de culte.

PM: Ens ho han dit.

JM: Per molta gent realment sí, perquè vam ser dels primers grups d'ska en català, les lletres també són diferents...

PM: Jo crec que, bàsicament, que se'ns pugui considerar així és pel fet de buscar referents i d'haver estat allà al primer moment.

Amb el pas dels anys, us sentiu valorats?

PM: A partir de les gires que vam fer pel 20è i el 25è aniversari vam veure que potser una mica sí. Ara han passat set anys sense fer res, quan arribi el concert ja t'ho diré.

JM: A les dues gires vam veure que hi havia molta gent jove que havia entrat al món de l'ska i que no ens havia vist mai perquè feia anys que no tocavem. D'aquí va sortir la idea d'anar a fer uns quants concerts per la gent aquesta.

"A aquella època, ni tant sols pensàvem que estàvem sent els primers en fer ska"