Barraques de Girona

Glòria Noguer

Durant els 10 dies que duren les Fires, la música en directe omple tots els racons de la ciutat, ja des del primer moment, amb el tradicional ball dels gegants i capgrossos a la Plaça del Vi a càrrec de les diverses colles geganteres de la ciutat. A més, enguany, després del pregó a càrrec de la colla castellera Marrecs de Salt, un petit concert a càrrec dels Always Drinking Marching Band –que ja són uns clàssics a la ciutat perquè s'han pogut veure en nombroses ocasions- feien ballar grans i petits mentre la plaça es tenyia de groc i les mosques de paper continuaven caient lentament des del balcó de l'Ajuntament.

Al cap d’una estona, la música prenia el protagonisme al recinte de la Copa. Animal començava a les 11, mentre l’espai s’anava omplint a poc a poc de gent provinent de sopar o de la zona d’atraccions. D’altres la feien petar a prop de la mítica “farola” –lloc de trobada per excel·lència- o feien les primeres consumicions de la nit, en alguna de les barraques més allunyades de l'escenari. L’aspecte canviava però, passades les 12 de la nit, quan arrencava el concert d’Oques Grasses. Fidels seguidors vinguts d’arreu de la província omplien, ara sí, tota l’esplanada de davant de l’escenari, que es va tenyir de colors al ritme de “Passos Importants” en un mosaic de samarretes voleiant. La nit es va allargar molt més enllà dels concerts, en qualsevol barraca on es podia escoltar des d’Ska-P o Obrint Pas fins a reggaeton.

La Copa és una espai multifuncional, i on hores abans s'hi bevien cerveses i cubates, dissabte al matí s'hi bevien cacaolats i sucs de fruita, mentre els més menuts gaudien d'un concert de Macedònia molt especial, doncs es va produir el canvi generacional de les cantants, Al cap d'una estona, pocs metres més enllà, s'hi celebrava una nova edició del Vermut Rock que des de l’any passat, pretén potenciar la principal zona de concerts més enllà de la nit. Però la traca forta, musicalment parlant, començava quan el sol s’amagava. Per una banda, davant les escales de la Catedral plenes de gom a gom, el grup Terra Endins feia sonar, per enèsima vegada, les seves havaneres en un dels actes més icònics de les Fires. Per altra, davant l'església de Sant Feliu, un dels espais que en els darrers anys s’ha impulsat com a escenari alternatiu, Paula Valls obria la vesprada i escalfava l'ambient perquè una estona més tard, Ramon Mirabet aconseguís fer ballar a tothom, els de la plaça i també els que s'ho miraven privilegiadament des d'escalinata de l'església, en un concert immortalitzat a través del Facebook Live amb imatges enregistrades pel propi cantant. En acabar-se el concert, ja hi havia música a la Copa, en una nit multitudinària on es feia molt difícil desplaçar-se de punta a punta del recinte.

Diumenge, el toc de castells sonava a la Plaça del Vi, augurant una gran diada castellera, mentre que a la Copa tornava el Vermut Rock amb Slavedown. Havent dinat, l'incombustible Miquel del Roig amenitzava el parc de Vista Alegre, amb el seu popurri de cançons tradicionals i versions plenes de crítica; i més tard, Cris Juanico feia sonar el seu nou projecte musical Benejam, en el bonic entorn dels Jardins de la Mercè que ofereixen un respir entre el bullici constant que suposen les Fires de Girona. Però el plat fort de la jornada, arribava més tard, quan Copa acollia de nou una nit plena de gom a gom, primerament amb Teràpia de Shock que oferia un dels darrers concerts abans de fer una aturada indefinida a la seva carrera; i posteriorment l'Orquestra Diversiones que, després de tocar en pràcticament en totes les festes majors de la província, feien embogir amb les seves versions més “petardes” un dels públics més multitudinaris que han tingut mai.