Toni Aira

La d'Adrià Puntí és una de les veus amb més personalitat de la música en català, i aquesta cançó és molt gran, amb pujades i baixades com les de la vida mateixa.

Sau va ser per a mi un grup de referència quan jo era adolescent i triomfava el "rock català", i aquesta cançó, per a aquells anys moguts i confusos, en més d'un tram descrivia força el panorama.

Qui no ha notat que ve l'amor ressonant com un exèrcit de timbals…? I qui no ha estat com un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada? Doncs això, Manel.

Alguns dels estius més divertits que recordo els vaig passar a l'illa d'aquests senyors durant els anys d'universitat, i sí, Antònia Font eren banda sonora obligada, que jo relaciono amb el sol, la festa i el títol d'aquesta cançó.

Per a mi els Mishima han creat com pocs un univers propi amb les seves cançons i clips, a partir de momentassos com el d'aquesta peça que comença amb una frase que jo trobo que s'ha passat pel cap de molts en més d'una ocasió. Oi?