Copa Lotus

Després d'estrenar-se amb 'El moixó foguer' (RGB Suports, 2015), Copa Lotus acaben de publicar la seva segona referència: 'Batxillerat nocturn' (RGB Suports, 2016), un disc més rocker on deixen el folk a un costat per endinsar-se a una sonoritat més crua.

Batxillerat nocturn és un disc més fosc que El moixó foguer.

Marc Bala: Si féssim una comparativa amb la fotografia, potser seria més granulat i tindria més saturació. És una mica més dens i, per tant, també és una mica més fosc. El fet que tingui aquesta foscor, també va una mica relacionat amb el concepte del disc, del batxillerat nocturn, que és  una al·legoria a la nit i al rock. I sí, hi ha un punt de foscor en tot això.

Hi havia la voluntat de mostrar una imatge un punt decadent en les lletres?

Vidal Soler: No, jo crec que, paradoxalment, les lletres són molt més positives que en el primer disc, on la instrumentació era més folk i brillant. És més un tema estètic. Pel tipus de so que buscàvem és més elèctric, però no és més trist. És un disc alegre.

Aquest toc més fosc, per tant, li aporta només la música?

VS: Sí. En el fons les influències són les mateixes que teníem amb el primer disc, però aquest cop ens venia de gust pujar una mica el volum i fer coses més elèctriques i temes més pujadets de to.

Perquè aquest canvi?

VS: La majoria dels grups que ens agraden no repeteixen fórmules. No fan dos discos iguals. A nosaltres ens agradaria arribar també a aquest nivell de poder sorprendre. A més, ens ho podem permetre perquè tampoc tenim legions de fans que s'indignin. Ara la gent està molt oberta i no els sembla estrany que un grup que va treure un disc de folk ara en tregui un de rock.

MB: També té un punt de buscar coses que suposin un repte, encara que soni tòpic. No tindria cap sentit fer un disc igual que el primer. Ja l'hem fet. Ara bé, per una banda, canviar és voluntari, però el que acaba sortint d'aquest canvi és involuntari. És com en qualsevol cosa a la vida, de vegades necessites un canvi que no saps quin és i te l'acabes trobant. També hi ha hagut un punt de sorpresa de veure què acabava sortint. Aquest punt de deixar un marge a la improvisació també és bonic.

VS: És qüestió d'anar més relaxats i deixar que passin les coses. El que a priori es nota més és aquest canvi de sonoritat, però també hem canviat la manera de fer cançons.

Amb el primer vau trobar a faltar una mica més de temps per deixar que les cançons anessin sorgint?

VS: No necessitàvem més temps, però el procés de creació va ser molt diferent perquè eren temes que teníem fets des de feia temps. Aquest ha estat preparat com un disc des del principi.

MB: La diferència del primer és que llavors ja teníem moltes cançons fetes abans de saber que podríem gravar el disc, per tant, ja teníem mig disc fet a nivell conceptual i quan sabíem que l'aniríem a gravar només vam completar-lo. Es va anar fent per parts, que és positiu, però quan vam acabar el disc ens vam quedar sense cançons. Ens havíem de renovar i va ser un començar de zero. Llavors és quan et planteges bé què vols fer i, sobretot, què no vols fer o què no vols repetir. També què t'agradaria millorar, què et fa sentir més bé a l'hora de compondre o de tocar... És buscar aquests punts on recolzar-te i dir: 'Va, ara ho farem d'aquesta manera perquè és més divertit'. Aquest factor que sembla tant simple en aquest cas ha sigut important.

"Si féssim una comparativa amb la fotografia, Batxillerat nocturn seria més granulat i tindria més saturació"

Fins a quin punt hi ha influït Paco Loco, el nou productor?

VS: És un tant per cent molt important del disc. És un tio molt peculiar que pren decisions al moment i improvisa molt. A nosaltres això ens agrada i per això el vam triar, però també hi ha un punt d'incertesa. Estàs patint durant tota la gravació perquè cada decisió és important però ell ens ha ensenyat a relaxar-nos i a deixar que les coses flueixin sobre la marxa, que és com ell treballa i nosaltres hem hagut d'aprendre a acceptar-ho. Aquest cop no estàvem tant pendents de quin tipus de disc buscàvem i, sense voler-ho, ens ha sortit el disc més personal que podríem haver fet.

És un disc que es mou més per imatges...

VS: Per conceptes. Pot ser. Abans potser ens influenciàvem o ens inspiràvem més amb coses estrictament musicals o fórmules que feien altres grups que ens agradaven i intentàvem imitar. Ara, per fer aquests temes, ens hem deixat inspirar per coses que no tenen res a veure amb la música i això també està bé.

Hi havia una voluntat més evocadora?

MB: Exacte. Hem buscat evocar conceptes que acabin transmetent alguna cosa a la cançó perquè no sigui totalment clara i tingui una mica de fons. Una de les lluites és no donar les coses mastegades i que no sigui tot molt literal. Es tracta d'intentar crear una cançó que t'evoqui alguna cosa sense passar-te.

Aquesta voluntat evocadora es veu molt a "Pit i cuixa", una cançó que recorda a Quimi Portet...

MB: Totalment. De fet, jo sóc molt fan de Quimi Portet i dins la cançó hi ha un petit homenatge quan parlo de "les estampes de sants", que és una cançó del seu disc Cançoner electromagnètic. A l'hora de buscar els versos, em va sortir aquesta frase i vaig voler fer l'homenatge.

VS: Nosaltres ho havíem comentat, que havia quedat molt Quimi Portet.

MB: Com a lletrista, ens agrada molt.

VS: Teníem la sensació que, en català, fer una cançó de rock'n'roll és complicat si no vols que et soni a rock català i volíem buscar algun tipus de lletra que se n'escapés una mica. I Quimi Portet fuig d'aquests esquemes.

Noteu que costa fer rock en català sense que s'emmarqui amb la moguda dels anys 90?

VS: No, perquè el públic sap que no fem aquell tipus de rock que feien altres grups. La majoria de grups que escoltem nosaltres són de fora i això es nota.

MB: De fet, una de les idees de "Pit i cuixa" era aquest repte de fer una cançó de rock en català sense que ens evoqués a grups que ho han fet però que a nosaltres no ens criden l'atenció o directament no ens agraden.

"Teníem la sensació que, en català, fer una cançó de rock'n'roll és complicat si no vols que et soni a rock català"