Pau Riba

El Castell Gala-Dalí de Púbol va ser dissabte testimoni de l’espectacle que ens va oferir el polifacètic artista Pau Riba Romeva.

Els jardins del que fou el darrer taller de Salvador Dalí i ara mausoleu de la seva musa Gala s’anaven omplin d’un públic expectant.

Pau Riba començava l’actuació sense artificis de llum, en acústic, i recitant un poEma a la poma, sense “E”. Es presagiava una vetllada interessant, el Festival Ítaca, Cultura i Acció, complia el seu objectiu de reivindicar la cultura com a dret bàsic.

Fa temps que Pau Riba, va prescindir de convencionalismes, un d’ells les sabates.

Els temes interpretats es transformaven en poemes visuals plens de significat, amb la col·laboració de Memi March i Llull que va acompanyar al music amb el caixó i el pal de pluja.

Les imatges complementaven visualment l’interpretació d’un seguit de temes com "Mel", "Jo, la dona i el gripau", "Quins ous"...  

Poesia visual i poesia recitada. Els jocs de paraules per fer pensar al públic van ser presents al llarg de tot l’espectacle.

Les corredisses de cargols, van acompanyar visualment aquest tema en què l’illenc ens mostrava que encara té moltes cançons a cantar.

La complicitat entre el públic i l’artista va ser total i van gaudir mútuament l’un de l’altre.

Amb el tema "Torronet" es tancava el programa principal. Aina March, amb la seva dansa, donava el toc sensual que aquesta peça evoca.

A punt de complir-ne 69, ha gaudit d’una vida plena d’experiències que de ben segur es podrien llegir en els plecs del seu rostre

Carles Sanjosé i Roger Mas van acompanyar Riba en el primer bis, "L'home estàtic".

Amb "Noia de Porcellana" Pau Riba va cloure la vetllada poètico-musical. El públic en va fer els cors de bon grat.

Gala, des de molt a prop, va poder “gaudir” del que de ben segur podríem anomenar un artista surrealista, Pau Riba Romeva, geni i figura...