El cercle viciós del mercat i el consumisme

Comunicador i activista musical

Treu un videoclip “molon” al gener.

El disc que surti al febrer o març.

Fes un concert d'inici un mes després de la sortida del disc.

Com a més festivals vagis, ets millor.

Tanca la gira en una sala a la tardor.

Despulla i vesteix de nou el directe per la segona temporada del disc.

Tanca el disc amb un final apoteòsic.

Grava el nou disc a correcuita.

Em deixo alguna cosa? És això, no? Les pautes que marca el mercat: disc cada dos anys, encara que l'hagis de crear, gravar, mesclar i masteritzar a correcuita. Una bona campanya de promoció (sovint conservadora) que et marca el calendari. Prepara el millor marxandatge del món. Ep! No oblidis actualitzar les xarxes! Ah i si et sobra temps recorda que ets músic, que has de fer 40 bolos a l'any i que, a més, has d'anar composant cosetes noves (i busca't una feina, que s'ha de pagar el lloguer).

Voleu dir que això és sa per la música? És a dir, potser la prioritat hauria de ser no córrer en allò més important: la música! I que sigui ella la que marqui el calendari, no?

La vida d'un disc ha de ser de dos anys? Voleu dir que cal jubilar-los? La música és com tot, certament quan s'està arribant al segon any del disc, perd el factor de la novetat, però com tot, si ho deixes reposar uns dies o setmanes, tornarà a ser aquella cançó que et va enganxar.

És obvi que sempre volem coses noves, escoltar nou material, però aquesta ànsia ens l'ha imposat la cultura de la immediatesa i de la generació millennial, que fins i tot volem i demanem consumir talls de cançons a les xarxes socials! (Per no entrar en el debat sobre com reproduïm aquesta música, sense una qualitat d'altaveus o auriculars digne, però això dona pel proper article). No fa tant, agafava un disc i l'escoltava de cap a peus. Ara és fa? 30 segons a instagram ens criden més que un disc sencer (amb la feina que porta).

Per altre banda, si un disc d'una banda ja el teniu avorrit, sabeu la de quantitat de músics i bandes tenim a Catalunya? Som conscients d'això? Fa uns anys no teníem la pluralitat de propostes musicals que tenim ara a Catalunya i menys en la nostra llengua. Si un grup ja el teniu passat, busqueu un altre, no? (siguem sincers, cada cop les bandes mainstream tenen propostes més similars, no et costarà).

Per cert, us heu adonat que cada cop tenen menys cançons els discos? Crec que va per aquí la cosa...

Concloent, crec que tenim la música com un producte de consum i d'oci i oblidem que la música també és CULTURA! Imposem calendaris als directors de teatre? Eh que no? Doncs deixem fluir als compositors i músics sense imposicions de calendaris i pautes. I això va pel públic i per la gent de la industria: discogràfiques, mànagers, programadors,...

Primer la música, després el mercat.