Vives i combatives

Anna Sardà

Musicòloga i baixista de Roba Estesa

Ressegueixo el Fil de coure (Microscopi, 2015) de Rusó Sala i arribo a Alfonsina Storni i a Maria Mercè Marçal. Ressegueixo el fil de coure que vol recuperar els orígens en un viatge pel Mediterrani, per les onades d’un mar que va i ve, i d’un passat també format per dones que parlen, que escriuen i que canten. Quin gust veure i sentir aquestes dones unides pel mateix fil de coure, per una veu femenina que a la vegada els dóna veu de nou.

Quantes versions haurem sentit d’"Alfonsina y el mar"...! Des de la mítica Mercedes Sosa fins a la màgia del contrabaix i la veu d’Avishai Cohen. Alfonsina Storni ha estat una de les veus de la poesia argentina més importants, una veu que uneix literatura i activisme i que va creure necessari parlar de la dona, dels drets, de la desigualtat, de la discriminació, de la subordinació.

Tú me quieres nívea,

Tú me quieres blanca,

Tú me quieres alba.

Avui canvio una mica el to habitual dels articles que he anat escrivint perquè m’he deixat endur pel fil de Rusó Sala i m’ha agradat sentir com aquestes dones es transformaven en música d’una manera tan íntima.

Alfonsina, vestida de mar, va marxar en soledat, però ens va deixar un llegat importantíssim que ens demana que el recuperem i l’introduïm a la nostra escena, encara avui mancada d’una representació femenina. Van ser moltes les dones que van escriure sobre elles mateixes, sobre l'opressió que vivien i sobre els mons que anhelaven; ara és feina nostra recuperar-les. Més d’una vegada he fet referència al poder d’acció que pot tenir la música i tot el que podem arribar a transmetre des de dalt d’un escenari, per això és tan important saber què diem, per què ho diem i
com ho diem.

"Juntes farem nostra la nit", deia Maria Mercè Marçal davant la seva preocupació per fer un lloc a les veus femenines en el món de la cultura, una preocupació que divuit anys després de la seva mort encara no ha estat resolta.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida

com una dansa vegetal.

"Juntes farem nostra la nit" deia Maria Mercè Marçal el 79, "juntes farem nostra la nit" deia Maria Rovira fa uns mesos. Els seus versos i discursos són encara vigents i ens estan parlant a nosaltres, ens estan interpel·lant. Fem reviure els seus versos en les nostres músiques i que els seus missatges s’escampin arreu. Juntes farem nostra la nit, perquè ens volem vives i combatives.

Finire in bellezza

Per Pau Planas

La setmana passada rebíem la notícia que Raimon deixarà els escenaris el 2017. I miràvem d'entomar-la de la millor manera possible. Alguns amb sorpresa, d'altres amb resignació. Deixa els escenaris un referent i això, inevitablement, ens deixa una sensació de tristesa. Però el cantant ho té clar. Vol marxar deixant un bon record. "Finire in bellezza", que diuen els italians. Així és com ell mateix explicava la seva decisió. No vol arrossegar-se pels escenaris ni que el públic pugui notar un cert deteriorament en el seu estat de forma. I això l'honra.

Raimon podria seguir. I segurament seguiria a un bon nivell. A l'excel·lent nivell que està lluint darrerament. I podria continuar, fins i tot, quan aquest nivell comencés a decaure. Però vol ser honest amb el públic i no podem fer més que agrair-li aquest gest. L'adéu, a més, serà majestuós. Dotze concerts al Palau de la Música. Dotze. Prou perquè tothom qui ho vulgui el pugui sentir per última vegada. I en un espai emblemàtic i on el públic podrà gaudir del concert en tot la seva esplendor i amb una acústica immillorable. Raimon ha sabut trobar la millor manera de posar punt i final a una trajectòria brillant i això no tots els artistes ho poden dir.