Recomanacions de l’equip

L'any 2010, Estúpida Erikah s'estrenaven amb Decorant interiors, decorant exteriors (Temps Récord, 2010), un disc que val la pena recuperar. La veu trencada i profunda Lluís Bòria és la gran protagonista d'onze cançons entre les quals hi destaquen perles com "Iturralde González" o "Primaveres, summers i fibs". Autèntiques perles que mai van ser del tot reconegudes i que ara, aprofitant que Estupida Erikah tornen a preparar nou material, és un bon moment per tornar a escoltar.

Aquesta setmana em tiro a la piscina recomanat havaneres, però no les tradicionals cançons marineres cantades per homes de més de cinquanta anys -que segur que tots heu escoltat acompanyats d'un bon cremat-, sinó dels clàssics renovats per Les Anxovetes. I és que ni "El canó de Palamós" ni "Lola, la tavernera" sonen de la mateixa manera. Les veus de Montse Ferrermoner, Marta Pérez i Tona Gafarot acompanyades de la música dels seitons aporten una dolçor poc habitual a les cançons de taverna. I si no us en feu creus, escolteu En fresc (Autoeditat, 2015) us adonareu que la meva recomanació no va mal encaminada. I, sobretot, no us espanteu, no us esteu fent grans. Gaudi-ne!

"La vida és entendre que he d'aprendre, aprendre a viure la vida sense tu!". I és ben cert, Obrint Pas es troba a faltar i per això avui m'ha vingut de gust recomanar-lo, perquè porto dies escoltant en bucle la seva discografia. Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011) , el seu últim disc-llibre amb què ens van obsequiar abans de l'aturada indefinida, va culminar la maduresa musical del grup. Ple d'ska, rock, missatges punyents i nostàlgia, no em cansaria mai d'escoltar-lo, ni de llegir-lo, ja que cada cançó va acompanyada d'un text d'altres músics, poetes, escriptors i periodistes que complementen els versos a la perfecció. No us els perdeu! Seguim, Seguirem!

Recordo el cartell d'un concert al meu poble, Sant Joan de les Abadesses, ara farà tres anys, amb Mishima i Joan Dausà al cim de tot, un concert que es va acabar anul·lant perquè no se'n van vendre prou entrades. En aquell moment les cançons d'en Joan Dausà tot just les començava a tastar i recordo que vaig pensar: "Bé, no em perdo massa res." Avui, penso que vaig ser molt beneit. Per autoredimir-me i perdonar-me em poso a escoltar el CD que aleshores presentava, amb perles com "Parlant de tu i de mi", "M'hauria agradat" o la mítica "Jo mai mai".