La Sra. Tomasa
Recordo aquella primavera del 2013 quan un servidor i un bon amic començàvem a recuperar un projecte radiofònic després d'una breu parada. Recordo aquell dia anant cap a la nova emissora de ràdio a gravar el programa pilot i com, a la porta, em trobo un vell amic que estava també esperant a la porta per entrar a Boca Nord. “Estem preparant el directe de la banda, portem uns dies d'stage” em va comentar. Alguna cosa havia escoltat d'aquell nou projecte. Nou en tots els sentits.
Mentre preparàvem el programa, vaig poder gaudir en exclusiva i abans que la gran majoria d'allò que de seguida em va entrar al cos i em va fer estar setmanes anant pel carrer cridant “Guajira”. Estava neixen aquest projecte musical, que pocs imaginaven que arribés a fer tants quilòmetres per mitja europa i més enllà. De fet, quan en Pau Lobo em va dir que el primer concert el farien a Londres, ens podíem imaginar que això no seria casual.
Després de Londres, aquell mes de març a l'Apolo vam veure com, sense disc gravat i amb dos temes d'avançament, allò enganxava i molt. De fet, si recordes aquell concert i les cançons, estic segur que cap sona igual que com van sonar dissabte a sala Salamandra. Cap ni una. De fet, estic convençut que a cada assaig que fan, canvien coses de les cançons, convertint-se en una banda d'evolució constant.
Tot això va culminar (momentàniament) dissabte en un final de gira per emmarcar. Una sala plena dels seus amics i d'un públic entregat, un reguitzell de col·laboracions a l'escenari i la seva música. Ens hi podríem passar setmanes així, concert darrera concert de La Sra Tomasa, sense parar.
La culminació del somni d'aquells xavals, que van deixar projectes que funcionaven (com Itaca Band, per exemple) per fer el que sentien amb la il·lusió d'un nen i amb la qualitat d'uns grans artistes, va fer i fa a cada concert que el públic estigui tot el show desitjant que mai s'acabi, ja que no hi ha cap altre banda igual al nostre país, (ni en cap altre) que faci el que fan ells.
Nois, torneu aviat que si no sou vosaltres, ningú ens porta el Boogaloo, i sense ell això no és el mateix.
