Xoel López
Fanàtics i casuals, amics i estranys, s'aglomeren sota un halo carmesí a la zona de ball, del qual només s'esmuny la botiga de samarretes de Xoel López, d'una varietat de colors només equiparable a l'exuberància sensorial que suposen els banys del Club Apolo. De sobte, els altaveus anuncien fortament el què ve trencant la monotonia, i sis músics irrompien a l'escenari entre aplaudiments, donant el tret de sortida a l'espectacle. ''Hacia el infinito'' són les paraules que es dibuixen als llavis dels assistents durant el tema inicial, 'Patagonia', que marca l'estil i la tònica del concert.
Introduïda la banda, López (amb una silueta que, sota les llums, recorda a un Jordi Évole una mica més esvelt) interpreta uns acords que evoquen instantàniament al 'Suspicious Minds' d'Elvis per al seu tema 'Yo sólo quería que me llevaras a bailar'; una balada melancòlica decorada amb els genials arranjaments d'en Xavi Bautista, encarregat d'operar una lasanya de tres pisos de teclats. Es fa curiosament estrany veure un cantant de pop amb canes, o amb ''la cumbre nevada'' com escrivia Garcilaso al seu Soneto XIII.
La temàtica melancòlica continua amb 'Un año más' (del nou disc Paramales (Esmerarte, 2015), gira del qual forma part aquest concert), un gran tema on els cors bateguen cada sis temps, al ritme dels acords amb rittardando. López evoca temps passats cantant ''a todos mis hermanos que están lejos del hogar''; el cantautor aconsegueix amb el seu directe un delicat equilibri entre el pop més melós i el rock més punyent. A 'Hombre de ninguna parte' es descriu una calidesa que es reflexa a l'extrem roig d'una petita farola que agafa convençuda una noia: Una antorxa per a l'esperança.
El recital continua mentre els coristes/percussionistes arrodoneixen el conjunt. Bastons, maraques i palmes s'uneixen per a escalfar un dels temes més exitosos: 'Por el viejo barrio'. A un racò obscur i desèrtic, l'heroi anònim que és l'assistent afina instruments i col·loca selletes per als múltiples canvis que soliciten els músics. Resulta irònica la figura d'un tècnic de so, que enmig de l'espectacle veu el futbol amb el mòbil. És comprensible pensar que ser a concerts tan sovint ha de resultar esgotador.
El cantautor gallec pren un moment per explicar detalls del començament de la seva carrera, influenciada en principi pel soul i la música negra als anys 80, ''música de baile'' materialitzada amb 'Almas del norte', una de les seves primeres composicions. La manca d'experiència a aquella època es fa present amb la tòpica progressió d'acords, però la banda i el públic acompanyen. Xoel López tanca així la presentació del seu segon disc en solitari, que el consolida com un artista polifacètic i molt interessant.
