Supersubmarina
Mentre tècnics i backliners traginaven amunt i avall per afinar guitarres, endollar cables i ultimar detalls, un degoteig constant anava omplint la pista de la sala gran de Razzmatazz. I només set minuts després de les nou de la nit, els membres de Supersubmarina feien entrada a l’escenari interpretant “El mañana” per donar inici al concert emmarcat en el Festival Mil·lenni.
No va ser fins gairebé 20 minuts més tard i després de diversos temes d’una sola tirada, quan José Chino –cantant de la banda que per a sorpresa de molts ja no llueix la seva característica barba hipster– va cridar un ‘Bona nit, Barcelona! Som Supersubmarina’ que va ser més que aclamat pel fidel públic.
I és que malgrat ser un grup de Jaén, Supersubmarina té una connexió especial amb la capital catalana; tal com es va demostrar en l’anterior concert en aquesta sala del Poblenou barceloní que va donar lloc a un disc i DVD en directe: BCN (2015).
Amb les breus presentacions fetes, el concert va anar guanyant ritme a mesura que avançava la nit. El repertori combinava temes de tota la discografia dels de Baeza, en tot moment entonades a l’uníson pels seguidors allí presents. Els músics anaven per feina: poques paraules entre cançons, però molt espectacle.
El que no va faltar va ser la tradicional coreografia de la cançó “Hogueras”, en què Chino demana al públic que mogui els braços a banda i banda mentre coregen el ‘lalalá’ de la tornada. El repte proposat era fer-ho tan bé com en el concert que havien fet pocs dies abans a la capital andalusa, però el cantant va acabar confessant que a Sevilla ens guanyen en gràcia, però en psicomotricitat ens dóna el premi als catalans.
Per a la recta final de la vetllada, estaven reservats els temes més emblemàtics de la banda de pop-indie espanyol com “Viento de cara”, “Arena y sal” o “En mis venas”. Va ser llavors, dues hores després de l’inici del concert, quan a Razz es va desfermar la bogeria i tothom va entregar-se al màxim per acabar el directe en el punt més àlgid.
I malgrat que Supersubmarina juga en una lliga dura, competint amb grans del gènere com Love of Lesbian, Izal o Vetusta Morla, ha demostrat un cop més que quan juga a Barcelona té el terreny apamat.
