Eros Ramazzotti
Dues pantalles plegables a mode de teló cobreixen l’escenari. Un focus apunta al centre i, del no-res, apareix l’ombra d’Eros Ramazzotti ballant al centre de l’escenari. De cop, una explosió de llums i música inunden el Palau Sant Jordi en el preludi d’un xou musical i visual mimat al detall. La reacció del públic no es fa esperar i des del primer vers de la clàssica "L’ombra del gigante" fan els cors del cantant italià, que segueix l’espectacle amb dues cançons del nou treball "Il tempo non sente ragio" i "Perfetto", que dóna nom a l’àlbum (Universal Music Group, 2015).
A partir d’aquest instant, el concert es converteix en un viatge d’anada i tornada entre els grans èxits del passat i els temes més recents del romanès, anant des de clàssiques com "Se bastasse", "Un'altra te", "Un'emozione per sempre" o "Dove c'e musica" a les novedoses "Il viaggio", "Rosa nata ieri" i "Sei Un Pensiero Speciale". Un viatge que va compartir un mateix fil conductor: l’amor. Un amor que es feia palès amb mirades còmplices i tendres abraçades entre els centenars de parelles que omplien graderies i els seients de la pista del Sant Jordi el dia de Sant Valentí.
Eros –que en la Grècia clàssica era el nom del Déu de l’amor– va intensificar el romanticisme que es respirava en l’ambient quan a mig concert es va quedar sol damunt l’escenari amb la companyia del seu piano i el festival audiovisual va deixar pas a una llum tènue. Era l’inici d'una petita part acústica que va deixar embadalit a tothom amb "Tra vent’anni", "Una storia importante", "Adesso tu" i "L’Aurora" –que va acabar amb un llarg “será, será, será la aurora” del públic i una forta ovació del recinte.
Però no només l’amor va ser protagonista. L’humor de Ramazzotti també va fer acte de presència durant el concert amb bromes del cantant als membres de la seva banda i atrevint-se a imitar el personatge d'El Padrino Don Vito Corleone i reproduir-ne una de les frases més cèlebres de la història del cinema: “Faròun'offerta che nonpuò rifiutare”.
El concert va finalitzar amb "Cose della vita" i "Musica e'", però la insistència del públic va provocar que Eros Ramazzotti tornés a l’escenari per oferir un bis que va iniciar acompanyat només de la seva guitarra amb "Un angelo disteso al sole" i va continuar, acompanyat de tota la banda, amb "Fuoco nel fuco" i "Più bella cosa". Els seus dos grans himnes per posar el punt i final a una vetllada que quedarà gravada als cors dels assistents.
