L’empremta de Bowie
David Bowie segueix viu. I ho seguirà mentre la seva figura i tot el que simbolitza s’erigeixi envoltada del fervor que ha rebrotat quan ell ens ha deixat. Sembla una paradoxa però no ho és: Bowie ha marxat en un últim acte de reivindicació que ha deixat ferida en els amants de la música i els de l’ambigüitat lliure i insubornable que defineixen l’art com a concepte, que el seu personatge tan bé representa.
Bowie és transgressió, és innovació, és transversalitat, és evolució. Així ho demostra la seva llarga carrera plena de concerts, de discs, d’imatges, de gestos, d’estils i d’estilismes en constant moviment: és el llegat que ens deixa el compositor britànic i que serveix, cada dia, d’adob per a un nombre indeterminat de seguidors a tot el món.
L’homenatge d’aquest passat dissabte a la sala Razzmatazz de Barcelona és tan sols una de les nombroses mostres de veneració envers David Bowie que s’han produït arreu del món. Les branques d’influència que neixen del geni londinenc són infinites. Tot el món l’ha plorat. Però són branques que no s’escampen només en termes geogràfics. Aquí, a casa nostra, l’ambient eclèctic que es respirava a Razzmatazz constata que l’estima per Bowie va més enllà de les diferències musicals. Aquest dissabte el missatge va ser unànim: tots som Bowie, tots duem una petita part de la seva herència dins nostre.
Aquesta és la màgia que fa que en un mateix temps i espai s’hi ajuntin bandes tan diferents entre sí, que es preparin bones versions amb menys d’una setmana i que a dalt i a baix de l’escenari tothom aixequi el puny al cel, brindant amb un regust agredolç per formar part de l’homenatge a un dels grans. Un dels més grans de la música de la nostra era, capaç de dotar d’un significat diferent aquest llenguatge universal i penetrant que és la música.
Pocs festivals podrien acollir en els seus cartells la diversitat de grups que van actuar a la sala principal de Razzmatazz. Si ho fessin,seria tot un luxe. Perquè es va poder veure des de Seward fins a Sidonie, passant per Jordi Lanuza i Fer Acosta (Inspira), Pau Vallvé, Dani Vega (Mishima) i Jaume Pla (Mazoni), que van tocar tots junts, a més de Elefantes, David Amills i Jaume Vilaseca (Aladdin Spiders), Mi Capitán, Mariona Aupi, els ex Stand Up Against Heart Crime, Josep Xortó i Arnau Obiols, Minova, Glaucs, Aldo Comas (San León) o Miqui Puig acompanyat de la LAV Records All Stars, amb membres de Nyandú, Bruts, Morgat Morgat, Est Oest, The Free Fall Band, Coriolà i Categoría Reina. Tot plegat va ser un xou de més de tres hores amb un marcat caràcter optimista on, només faltaria, van sonar tots els temes que havien de sonar en una nit com aquesta.
Mentrestant, ahir i avui, l’empremta de Bowie és enorme i és sòlida. Ell no hi serà de cos present, però la seva omnipresència persistirà als cors i a la col·lecció d’imprescindibles de molts de nosaltres.
