Tortellinis

He quedat amb tres dels membres de Tortellinis al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. N'havia sentit a parlar a través de les xarxes i havia escoltat el seu nou treball En un Racó del Món (RGB Suports, 2016) a l'Spotify, però no sabia quina cara feien. Es presenten: són en Guillem, en Martí i l'Eloi. Caminem cap a un sorollós cafè del barri i allà m'expliquen de primera mà què és Tortellinis.

Tortellinis és família, com ells mateixos afirmen. Tant és així que els membres de la banda, de la mateixa manera que en una família, tenen edats diverses; des dels 16 fins als 20. Quatre anys de diferència d'edat pot semblar que tampoc és massa, però en el moment vital en què es troben considero que sí, ja que les opcions formatives i laborals s'entrellacen amb la feina que computa pel grup.

De gran a petit, Tortellinis són: Albert Pradas (trompeta), Ferran Reig (teclat), Nil Gallego (cantant), Martí Reig (bateria), Martí Ollé (guitarra), Guillem Durante (baix), Ànnia Sala (cantant) i Eloi Tomàs (saxo). Segons en Guillem la diferència d'edat no és problema "Els més petits són força madurs, amb la qual cosa és senzill dur a terme els compromisos que tenim com a grup" afirma; afegeix també que els és difícil trobar-se, però és evident: són un total de vuit músics.

Un breu apunt abans d'engegar: el nom. A Tortellinis no és que els encanti la pasta italiana farcida, que també; sinó que el simbolisme del nom recau sobre el poble d'on són originaris, Tortellà (Alta Garrotxa). Tortellinis posseeix una sonoritat peculiar, mitjançant una formació estàndard de grup de mestissatge. Ara bé, utilitzen un tàndem de veus principals per entonar les seves lletres, tret diferencial dels garrotxins. "No tenim un estil concret; som joves i ens agrada experimentar abans que centrar-nos en un aspecte".

Un grup jove amb molta història

Ara sí, començo pel principi. El grup va néixer, ara fa deu anys, essent tota la classe de l'Escola de Música de Tortellà. Va evolucionar, amb anada i vinguda d'alguns membres, però sense perdre l'essència: la passió de la música. El punt d'inflexió va arribar al 2014; van decidir fer un canvi estilístic a la banda, es va incorporar gent nova, canvi d'imatge, etcètera. En aquell moment va sorgir la inquietud de canviar el nom, però al debatre la idea van concloure que com que el nom feia homenatge a la població bressol, on assajaven i on es trobaven -i ho fan en l'actualitat- 'Tortellinis' era encertadíssim.

Tortellà no suma ni 800 habitants i té una escola de música, això no s'entén si no es coneix la tradició musical de la qual presumeix la vila. Juntament amb els veïns d'Argelaguer, la llista de músics és molt extensa. Ha vist créixer moltes formacions, com la coneguda Orquestra Maravella, i la germana La Principal de Tortellà. Gran part de la població ha exercit de músic, per això reivindiquen amb satisfacció d'on són.

Fotografia: Pau López

Deu anys de Tortellinis

Han passat els anys, i orgullosos han arribat a la dècada d'activitat musical. Farà un mes van celebrar el seu concert de deu anys, sí, sí: deu anys. Com pot fer deu anys que existeixi la banda si els joves músics ronden els vint? "Portem mitja vida dedicada a aquest grup, o més" explica en Martí. Sorprén. Ja que es posen al costat de bandes que fa relativament poc anunciaven la dècada d'activitat: La Pegatina, Teràpia de Shok, Projecte Mut o Els Amics de les Arts, entre d'altres.

L'any passat, van començar a enregistrar a l'Estudi La Vall el seu primer disc, ja havien tingut experiències amb alguna maqueta, "però aquest cop va ser diferent" confessa l'Eloi. Marc Martin els va procurar la producció i l'enregistrament. A més, van comptar amb el recolzament d'RGB Suports en l'edició i publicació; va ser quan van adonar-se que el que estaven fent "a part de tenir el punt de passió, també tenia un punt de seriositat", i és que no tots els grups emergents poden comptar amb una discogràfica de la talla de RGB.

De Tortellà al Món

En un Racó del Món és el primer disc de Tortellinis. És clarament un dietari de les seves vides. Es tracta d'una compilació de cançons amb lletres que s'han anat escrivint al llarg de la història de la banda. "El disc no deixa de tenir el mateix so, però sí que les lletres parlen de moments totalment diferents de les nostres vides" assenyala l'Eloi. Tot i això les cançons els representen en la seva totalitat i és en elles on es pot veure l'evolució de la banda. Aquest interval de temps entre les composicions fa que hi hagi diferències estilístiques, però que passades pel filtre de producció musical prèvia al disc s'assoleixi un àlbum compacte amb un so homogeni. En Martí Oller, guitarrista de la formació, és el principal lletrista, tot i que altres membres també s'atreveixen a escriure línies.

El directe que estan presentant aquesta temporada "té de tot". Des de moments d'èxtasi rítmic fins a cançons lentes i íntimes; repassant el reagge, l'ska i alguna rumbeta. Compten amb la producció de directe de Miguel Zamarripa, que també encarna el rol de coach.

També em comenten que més enllà d'escriure i tocar temes hi ha una feina molt important en l'àmbit organitzatiu. En Martí explica "Si volem funcionar com a grup hi ha d'haver una base organitzativa forta". Imagino que coordinar un grup de vuit integrants no deu ser fàcil, i ells aposten per repartir-se les tasques. "Fa poc que treballem així i ens està funcionant molt bé: hem igualat els nivells de feina" comenten.

Per acabar, els de Tortellà m'han avançat quelcom: en breus ens sorprendran amb un nou single. Enregistrant a Music Lan Studios que actualment es troba en fase de mescla; paral·lelament s'estan movent per engegar l'enregistrament del videoclip.