Minova

La ciència, l’art, la filosofia... cada concepte el percebem d’una manera. I igualment passa amb les coses més ínfimes. Un so, una olor, un tacte; també un color o una forma. Fins i tot una sola paraula ens pot transportar a un lloc que inconscientment triarem nosaltres segons què ens transmeti aquesta paraula.

Minova. Què us transmet aquesta paraula? En què us fa pensar? A mi em sona com alguna cosa mística, com etèria i abstracta, com si pertanyés a la semàntica de les àuries o la màgia. O potser pot recordar quelcom espacial, com una supernova o una estrella fugaç.

La versió oficial, del significat de la paraula Minova me l’explica l’Esteve Puig (veu i sintetitzador), que juntament amb en Jesús Martínez (veu i sintetitzador) i en Jordi Riera (bateria), formen el grup que porta aquest nom. L’origen del concepte ve de la infantesa de l’Esteve: “Quan la meva germana i jo ens fotíem una patacada me mare ens deia: 'no us preocupeu, això és una minova'. Jo era molt pupes i de seguida em feia mal tot, però quan la mare em deia això, de seguida em tranquil·litzava. Una minova per mi era una cosa que em feia sentir bé i em transmetia serenitat, per això vam posar el nom al grup, per homenatjar la paraula, ja que a més, creiem que fem una música que en definitiva busca transmetre un sentiment positiu i fer-te sentir bé, per en aquell moment no pensar en res més que en el que et diu la música.” I en realitat, quan al principi he buscat el significat de la paraula Minova analitzant el que em transmetia, no anava tan desencaminat, ja que d’alguna manera, més enllà del significat formal, igual que la seva música, Minova és el que a tu et pugui transmetre.

El projecte comença de la mà de l’Esteve i d’en Jesús. Els dos ja tocaven amb un projecte anterior, Zuell, amb el que van desenvolupar un estil característic, amb lletres en anglès i sons força experimentals. Un dia però, l’Esteve va escriure una cançó per la seva germana, aprofitant que era el seu casament. I ho va fer en català. Aquell dia es va obrir una porta que no sabien ni que existia: la possibilitat d’escriure en català. Davant del bon resultat d’aquella primera cançó van decidir explotar la idea formant Minova. Després d’uns quants bolos en forma de duet, ara farà un any i mig, astorat per la singular sonoritat de Minova, el bateria Jordi Riera i el seu instrument es fa afegir al projecte, consolidant el trio que coneixem avui.

Dream pop i l’originalitat de Minova

Sintetitzadors, wah-wahs, sons allargats i atmosfèrics que vesteixen un pop experimental i energètic. Un estil que flirteja de molt a prop amb el “dream pop” més pur dels anys 80 i que, més enllà de recordar a les sonoritats dels grups de rock alternatius d’aquesta dècada, a mi em recorda sintonies de sèries mítiques d’aquells anys. Escolant Minova, a mi és fàcil que em vingui al cap una platja llarga amb els seus banyistes bronzejats i en forma, corrent per la sorra a càmera lenta, al més pur estil Vigilantes de la playa. A les sintonies de programes com aquests tan sols els falta un sintetitzador o dos per què em vingui al cap directament Minova.

I crec que amb aquest judici no m’equivoco, ja que com em comenta l’Esteve, els tres són bastant cinemàtics: “Ens agrada molt abocar imatges, transportar i fer sentir a l’oient una sensació o un moment. Fer-li sentir tan sols amb uns sons que el transportin cap allà. Ens agrada molt jugar amb això i no és gens estrany que pugui recordar a sèries o pel·lícules, ja que en aquests gèneres també busquen molt transmetre una idea amb uns sons, que a més sovint passen per portar sintetitzadors o melodies electròniques, igual que Minova.”

Minova és un bolet. Neix sol, sense precedents ni predecessors i amb un estil propi es consolida com un grup madur i amb un estil definit. És possiblement per aquest motiu que, ni un any després de la sortida del seu primer disc, La sort dels principiants (Autoeditat, 2015), el conjunt ja hagi tingut tant ressò mediàtic. Aleshores, si al nostre país Minova fa bandera d’un estil inèdit, d’on beuen aquests músics? L’Esteve també dubta, però ens ho explica així: “Crec que bevem una mica de tot el que hem escoltat, que és molta música. Des de petits tots hem estat com esponges, hem 'xupat' de moltes bandes i n’ha sortit inconscientment això que tenim. Sobretot mamem de l’underground i la música més experimental similar a la nostra, més futurista i “moderna”, però també del pop. A nivell d’influència directa en la nostra música, tot és estranger. Ens agraden molt alguns grups anglesos, alemanys i fins i tot francesos, essencialment dels 80, que van ser els primers en atrevir-se a afegir un sintetitzador a una cançó, per exemple Depeche Mode, Pet Shop Boys, M83 o fins i tot Daft Punk.”

Més enllà de la funcionalitat de portes cap a enfora que pugui tenir la seva música, per a ells, les seves cançons tenen una importància cabdal; és la seva via d’escapament i també el seu vehicle per treure el que duen a dins i volen explicar o simplement compartir. En els seus temes però, diferencien marcadament la música de la lletra. En Jesús i l’Esteve, que escriuen i componen els temes a parts iguals, se’m declaren fans de la seva música i del seu procés de creació, ja que és quan s’ho passen millor: “Primer fem la música i després ens barallem amb la lletra. Gaudim molt més component que escrivint”, diu en Jesús.

Això no vol dir però, que les lletres de Minova siguin buides de sentit, la cosa tampoc va per aquí, i es capta ràpidament escoltant-les. En les lletres de la banda hi trobem històries quotidianes i simplistes però alhora plenes de simbolismes i dobles sentits. “Podríem dir que amb les lletres vestim les cançons i prou, però no és del tot així; en molts temes, expliquem alguna cosa concreta amb la lletra. Quan l’escrius tens alguna cosa a dir i ja saps que vols explicar-ho”, diu l’Esteve, que afegeix que “poden semblar molt surrealistes però sempre hi ha un missatge.” Personalment penso que l’oient, davant d’una cançó de Minova s’ha de deixar transportar, primer per la música, que ja és un viatge, i després, si vol, pot mirar d’entendre la història que hi expliquen amb la lletra, que pot o no estar relacionada amb el que transmet la música. En tot cas és d’aquell tipus de música, que has d’entendre com un producte final i sense anar més enllà, hi trobaràs el missatge purament amb el què t’inspira en la seva escolta.

“Ens agrada molt abocar imatges, transportar i fer sentir a l’oient una sensació o un moment"

“La sort dels principiants”: un primer àlbum amb poca cosa d’uns principiants

Quan l’Esteve i en Jesús van organitzar Minova ho van fer decidits però sense pretensions. La inquietud i el talent compositiu dels dos  va desencadenar amb una cosa no prevista però inevitable: un CD, que van treure l’abril del 2015 i que van autoproduir sota el nom de La sort dels principiants. En Jesús explica: “Vam començar aquest projecte amb ganes de fer alguna cosa nova i fresca, de reinventar-nos una mica explorant una nova faceta que acabàvem de descobrir, però quan vam començar no teníem cap tema, només el primer experiment que va escriure l’Esteve per la seva germana (que per cert porta per nom “Anna i la muntanya màgica” i el podeu escoltar aquí), de manera que vam passar una primer etapa d’experimentació explorant quant de suc en podíem treure al projecte. Quan vàrem tenir uns quants temes enllestits vam tenir la sort de poder fer uns quants concerts, on vam conèixer en Jordi, que es va afegir a la banda i va acabar de definir com sonava Minova. Va ser llavors quan, amb una bona colla de temes, vam decidir enregistrar-los.” Després de treure’l, els primers en interessar-se va ser la discogràfica Discmedi, amb qui van començar a treballar des d’aleshores. A continuació va venir la resposta mediàtica que els ha donat a conèixer.

Pel que fa a producció, per a ells, gravar aquest dic va ser absolutament com un joc. Un estil amb tantes sonoritats, amb tants instruments i amb tantes capes costa d’imaginar quan en Jesús o l’Esteve en componien els temes a veu i teclat. És per això, que l’essència d’aquestes cançons neix a l’estudi. En Jesús explica: “Sí que és cert que són temes que tocats amb la veu i amb el teclat o la guitarra i prou s’aguanten, però no estan fets per ser tocats així. Nosaltres els vam compondre en gran part a l’estudi. Allà gravàvem les bases instrumentals i la veu i aleshores hi anàvem afegint capes com si es tractés d’un joc. Engegàvem l’ordinador i potser buscàvem algun so en concret i ens topàvem amb un altre que no tenia res a veure però hi quedava bé, o potser provaves alguna bateria o alguna trompeta o algun acord, completament a l’atzar i hi quedava bé!” Amb aquest mètode tan barroc però alhora precís han creat aquest disc: “Quan composem els temes, sabem el tempo, sobre què tractaran i què volem que transmetin i potser a vegades tenim una idea d’una sonoritat aproximada, però no sabem res més. A partir d’aquí ens llancem al buit a explorar a veure què trobem”, diu l’Esteve.

Aquest any que porten amb el CD publicat, Minova han recollit els fruits de la seva feina. Una feina, com ja ha quedat clar, ben feta i feta des del talent i la inquietud però també des de les ganes d’innovar, de canviar i de no anar a cavall de res. Una feina, que sumada a la seva originalitat i al fet de ser inèdita, els ha permès esdevenir un grup genial i especial, que pot remoure encara més la diversitat musical d’un mercat, el del nostre país, que necessita noves propostes com aquesta, que mica en mica, tal i com demostra Minova, el mateix transcurs de les coses demostren quines valen la pena.