Moltes llums
Un primers compassos tranquils que en pocs segons deixen pas a una explosió de colors. Així comença Moltes llums (Mesdemil, 2016), el tercer disc d'estudi dels valencians Pellikana, que arriba tres anys després de la seva última referència, Desperta! (Mesdemil, 2013). La banda fa un salt mortal endavant respecte als anteriors treballs amb un àlbum molt més complet i treballat on sumen tot el bagatge acumulat i el posen al servei de nou cançons carregades d'energia. L'explosió de la primera cançó et posa en alerta i et prepara per a un treball que és una descàrrega constant de ritmes enèrgics i festius.
"Allò que sóc" en marca l'inici amb un toc nostàlgic, però la potència musical fa impossible caure en la melancolia i la nostàlgia de seguida es converteix en optimisme desbordant. "No estàs sol" ja t'omple de bones vibracions, que no marxen fins a la darrera cançó. Enmig del disc, però, també hi ha un moment per a la tendresa amb "T'he buscat". Les revolucions baixen per un instant i ofereixen una petita treva per recuperar forces abans de tornar-se a alçar amb "Ella" i, sobretot, "Mil i una nits", on el disc toca sostre. Ja amb les energies a dalt de tot, "Pintar la vida" (on compten amb la col·laboració d'Els Catarres) es converteix en un autèntic cant a aprofitar cada segon i viure intensament. La lluita i la reivindicació, tot i no tenir-hi un paper protagonista, també es deixen veure en algun moment, com a "Prim i estirat", que posa el punt i final a poc més de trenta minuts frenètics.
Pellikana han aconseguit donar vida a un disc que es mou a mil per hora sense descontrolar-se. Com una muntanya russa, et remou a gran velocitat mentre et sorprèn amb nous estils a cada corba. I al final, com tota bona muntanya russa, et deixa em ganes de tornar-hi. De repetir des del principi i fer una nova volta per unes cançons que són autèntiques troballes. Possiblement, el treball del productor David Rosell (que també col·labora a "Moltes llums") hi té molt a veure i les col·laboracions de Mireia Vives (exmembre de Rapsodes), Flora Sempere (cantant d'El Diluvi) i Gabri (cantant dels gallecs Dakidarría) hi acaben de contribuir.