Elements

“La música de Showarma i els Faläfels podem relacionar-la amb els kebabs, per la mediterraneïtat dels ingredients, per l’exotisme, les espècies i els llocs dispars d’on es nodreix. Esdevé una barreja de gèneres i estils, complet, rodó, amb aromes diversos, quotidians, populars, provinguts d’un imaginari comú, de la terra i de la vida al carrer, ni fred ni calent.” D’aquesta manera els Showarma i els Faläfels expliquen el seu curiós nom, un curiós nom que, va lligat, com diuen, també a la seva sonoritat exòtica, mestissa i fresca.

Des de La Garriga, un indret de culte pel mestissatge i la rumba a casa nostra, arriba el mestre de cerimònies del conjunt: Martí Vilardebò àlies Showarma, ex bateria dels mites Dusminguet, que al més pur estil Dave Grohl decideix agafar una guitarra i posar-se a cantar a primera fila de l’escenari i no darrere. Tot plegat, acompanyat dels seus amics músics que es fan dir els Faläfels: Jacob Serradesanferm (baix i veus), Albert Rafart (bateria i veus), Cesc Pascual (guitarra melòdica i veus) i Jofre Dodero (teclats i veus). La banda ja fa una colla d’anys que rutlla, des del 2008, i tres maquetes ho corroboren (Mar,2010; Terra, 2011 i Cel, 2014). No ha estat però fins aquest 2016 que ha vist la llum el seu primer àlbum, que poèticament han batejat com a Elements (Kasba Music, 2016), a tall de síntesi dels tres treballs anteriors.

Elements és una reivindicació del mestissatge més pur del mediterrani però també més exòtic de les terres més orientals, amb sonoritats menys comunes. Els dotze temes, de mare llatina i de pare indi, no inventen res nou, però sí que suposen una revolució per l’aire fresc i la injecció de diversitat que proposen al mestissatge més mimètic que s’escolta darrerament.

Showarma i els Faläfels diuen que el nexe d’unió de les cançons del disc és l’amor. Totes elles expliquen entre notes un aprenentatge, una experiència que, dolça o no, remou i transforma. Això es veu de seguida amb “Voltes”, la que obre l’àlbum, un tema reggae constant i amb una atmosfera atrapant, que parla de “com la vida dóna voltes” amb els amors i les vivències que vénen i van. “Febre”, una altra peça del tot reggae, ho torna a corroborar el tema central de l’amor, fent-ne una declaració en tota regla. “El poble”, és un tema gairebé twist amb una guitarreta elèctrica posada subtilment, per fer una oda als pobles en detriment a les ciutats. “No tenim por” és un cant valent a les experiències dolentes, desafiant-les a ritme de funk amb una línia de baix i uns riffs de guitarra contundents combinats amb el seu propi homeatge a Star Wars a mig camí entre la cúmbia i el country. “Així”, és un altre cant rebel a la rutina i a les relacions estressants del dia a dia i explica que “la paraula festa és un oasi a l’agenda” a través dels sons més pop rock que hi ha al CD. Altres temes com “Vive la vida” o “El pescador” són un memoràndum dels ritmes més llatins i rumberos de La Garriga i finalment, tancant el CD, “Diuen i diuen” és la cançó més experimental amb ritmes que comencen amb cors de veu que recorden al kirtan oriental.

Showarma i els Faläfels, amb Elements es guanya un vot de respecte. És un àlbum poc pretensiós, que et porta el que et promet, però sense haver renunciat a atrevir-se amb sons menys comprensibles ni al caràcter dels cinc grans músics que l’han escrit. Elements, penso que ja queda fix a la biblioteca de la música com a treball obligatori si parlem del mestissatge en català, i esperem, perquè Vilardebò i companyia sembla que també tenen quelcom a dir en directe i tant de bo aquest estiu els puguem sentir molt.