Marta Pérez, Tona Gafarot i Eduard Boada
Un concert de tu a tu, sense equip de so ni cap barrera amb el públic i només per un grup reduït de persones. Amb aquesta premissa com a base, s'inauguraven divendres els Acústics al Cooking, una iniciativa que, en aquesta primera ocasió, servia per recaptar fons per la Trailwarker d'Intermon Oxfam.
Tona Gafarot, Marta Pérez i Eduard Boada havien acceptat el repte i, només amb una guitarra a l'esquena, arribaven al CookinGirona per tancar la campanya solidària que l'equip equip del coworking ha impulsat per la Trailwarker 2017. Una setantena de persones omplien l'espai de treball compartit per gaudir d'un concert especial. Com aquelles tardes d'hivern al voltant d'una llar de foc, o aquelles revetlles d'estiu a la fresca entre amics. El públic es situava al voltant d'una guitarra i es deixava endur amb les propostes musicals dels tres protagonistes de la vetllada.
Marta Pérez i Tona Gafarot ens deixaven amb les emocions a flor de pell. Damunt dels escenaris les hem vist juntes una infinitat de vegades compartint projecte a Les Anxovetes -juntament amb Montse Farrermoner-, però poques vegades les hem vist entrellaçant els seus projectes en solitari. Per això el de divendres era un concert únic. Les dues cantants oferien un diàleg de cançons i vivències demostrant complicitat i sintonia. Cançons d'una i altre s'anaven enllaçant en una actuació que ens permetia degustar algunes de les peces que formaran part del primer disc en solitari de Marta Pérez, previst per aquest abril.
Eduard Boada els prenia el relleu. "És la primera vegada que faig un concert tot sol i sense equip", reconeixia només començar. Però de seguida aconseguia connectar amb el públic i posar-se'l a la butxaca. Ens passejava pel seu primer disc en solitari, del que en descobríem una nova mirada. Una mirada més personal que ens transportava a l'essència, a la guitarra i la veu, a la base més primària de les cançons. Boada, a més, buscava la complicitat de Marta Pérez, a qui feia tornar a sortir a l'escenari en diverses cançons. Ella havia fet veus al disc i el concert era una ocasió ideal per portar aquella unió al directe.
I una nit especial bé mereixia un final igual d'especial. Per això el mateix Boada cridava a Pérez i Gafarot per posar punt i final a l'actuació. "Va, ajudeu-me, que aquesta segur que la coneixeu" els deia per convèncer-les. Tots tres, doncs, tornaven a posar-se davant del públic per tancar el concert amb "Que tinguem sort".
