Festes de Gràcia
Abans del dijous, com cada any, caminaves pels carrers de Gràcia observant els decorats. Era de nit i, amb la foscor, tot prenia una màgia digne d’un conte fantàstic. No caminaves del tot, més ben dit, feies l’intent d’avançar enmig de la multitud. Gent de totes les edats i procedències havia vingut a contemplar el treball plàstic que els veïns de Gràcia havien confeccionat durant mesos. Ara bé, feia molta, però que molta calor. Tanta, que la samarreta se t’enganxava a l’esquena. Tanta, que et suava el clatell. Tanta, que cada vegada que algú et fregava el braç se’t quedava enganxifós.
La Festa Major de Gràcia (que enguany celebra el 200 aniversari) té sempre aquest component multitudinari i un ja sap que els carrerons decorats comporten certes aglomeracions. Però traslladar-se del circ a la neu en qüestió de minuts, trobar-se de sobte enmig de la natura o bé dins la història de King Kong, caminar pel cervell de Leonardo da Vinci i, fins i tot, viatjar al món del Petit Príncep, és quelcom que no té preu. A més de l’originalitat dels carrers, la varietat de concerts programats fan que anar les festes de Gràcia sigui gairebé obligatori si ets a la ciutat.
Però aquest any ha estat diferent. El passat dijous 17 d’agost es va produir un atemptat a Barcelona. Per condemnar l’acte terrorista i mostrar el condol a les víctimes, es van decretar tres dies de dol a tot el territori de Catalunya. A més, per raons de seguretat, es van suspendre els actes multitudinaris i els concerts nocturns de les festes de Gràcia, entre d’altres.
No pots descriure l’ambient que es va viure durant les posteriors nits perquè no hi eres. Ara bé, pocs dies més tard, tornes a passejar pels carrers. Avui fa sol i la llum destaca la vivesa dels colors. En descobreixes algun que abans no havies vist. Et preguntes si haurà canviat quelcom. Si els carrers hauran perdut el caliu del barri. Si pel fet de suspendre els actes més concorreguts ja no hi haurà festes de Gràcia. Ni parlar-ne.
Gràcia és diversitat, és unió, és generositat, és solidaritat, és diversió i alegria. I, si bé també ha estat dolguda, no està disposada a tenir por. Així ho han demostrat els veïns i les associacions del barri. S’han mantingut els actes diürns, familiars i de petit format. A més, s’han reprogramat alguns concerts.
Camines i observes que carrer sí carrer també s’estan preparant grans paellades i dinars populars. Concerts amb vermut, balls de swing o altres actes culturals. Segueix havent-hi gent de diverses edats i procedències, segueix la vitalitat. Els carrers no estan abarrotats de gent, potser perquè és de dia, potser pels fets de dijous, però sí que estan plens d’essència.
Perquè així són les festes. Perquè així és Gràcia.
L’essència sempre perdura
