Una temporada de lluita i reivindicació

Una setmana més, seguim repassant el que ha donat de si la temporada musical i, en aquest nou especial, ens proposem recollir els noms més destacats de l'escena combativa.

Aspencat

La temporada l'iniciàvem amb Aspencat, que mesos abans d'anunciar l'aturada indefinida que emprendran a finals d'any, ens parlaven del moment que estaven vivint enmig d'un final d'estiu carregat de concerts. Encara no hi havia ni rastre de la voluntat d'aturar màquines i, de fet, reconeixien que: "Nosaltres intentem, sempre que és possible, no aturar la maquinària. Potser ens agafem un any en què fem menys concerts durant l'estiu per preparar disc nou, però la qüestió és intentar no parar".

"Hem sofert molta censura i hostilitat i això ens fa tindre una idiosincràsia diferent als grups del Principat"

Roba Estesa 

Roba Estesa han estat un dels grans noms d'aquesta temporada. Consolidades com la gran revelació del 2016, les tarragonines no han parat de créixer expandint el seu folk calentó arreu del país. Just en ple procés d'explosió, les visitàvem per saber com ho estaven vivint.

"No volíem fer un disc de festa major"

Cesk Freixas 

Tres anys després de publicar Protesta (Autoeditat, 2014), Cesk Freixas tornava a la càrrega aquesta primavera amb Proposta (Dmusical, 2017), un treball amb una clara voluntat constructiva: "Potser m'havia fiançat molt en el terme de la cançó de protesta, que és un terme que m'agrada molt, però sí que és veritat que és molt contundent i té una connotació relativament negativa. De tant protestar, reivindicar i explicar tot allò que no t'agrada, al final la gent t'acaba etiquetant com el barrufet rondinaire i volia teixir un fil que em porta a poder defensar la cançó de protesta des de la cançó de proposta" explicava el cantant just abans de publicar el nou treball.

"Si volem crear coses noves, necessàriament ho haurem de fer amb un somriure"

Brams 

Si parlem de música combativa, evidentment, cal parar de Brams. La històrica banda berguedana segueix donant guerra després de més de 25 anys de carrera i aquesta primavera han publicat Demà (Autoeditat, 2017), un nou treball on deixen a un costat la crònica del present per mirar-se el futur. "Deixem de fer la crònica del present que havíem fet en els últims dos discos perquè tampoc hi ha gaire novetat a relatar. La crònica ja està feta, ja ho hem dit i ja està explicat. Si algú vol saber-ho, en els discos anteriors ho expliquem. Aquí crèiem que no valia la pena seguir donant voltes al mateix tema", sentenciava Francesc Ribera, Titot.  

"La maduresa és el pas previ a la podridura"

Xeic! 

Des de la publicació de Batecs (Autoeditat, 2013), Xeic! no han parat de créixer. Aquell disc -i, sobretot, el single "Tornarem"- els va donar l'empenta necessària que els ha portat a consolidar-se amb Som (RHRN, 2015) i, finalment, La nit és nostra (U98 Music, 2017), un disc que transmet molta més esperança envers el futur. "Quan vam fer Som estàvem vivint uns moments polítics, socials, culturals i econòmics bastant més moguts, però després de la tronada, ve la calma i, sense deixar de banda la reivindicació, amb aquest disc hem intentat posar-hi altres tocs i altres colors que potser no havíem fet servir fins ara" explicaven en publicar-lo.

"Estàvem acostumats a fer discos com a xurros i este ha sigut molt més reposat"

La Terrasseta de Preixens 

Fa dos anys, La Terrasseta de Preixens es convertien en una de les grans revelacions de la temporada amb Candidatura (Autoeditat, 2015). Aquesta primavera, el grup tornava a la càrrega amb Tou (Kasba Music, 2017), un treball que significava un nou canvi de so però que mantenia la línia irònica i humorística que els caracteritza. "Ens hem atrevit a posar-hi coses amb què no ens havíem atrevit mai. I que ningú s'espanti, però també algun toc electrònic. Teníem ganes de fer alguna cançó més ballable i buscar un so més britànic" sentenciaven.

"Com que ja no ens farem un grup polític, vam trobar que la ironia per fer política era genial"