Les revelacions de la temporada

Aquesta temporada ens ha deixat un bon grapat de revelacions. Discos sublims de grups que han fet un salt endavant i s'han reivindicat com a propostes carregades de futur i de present. En el segon especial estiuenc repassem els casos més sonats.

Smoking Souls

A la tardor, Smoking Souls tancaven gira a Girona. Estaven en ple procés d'expansió i ja ens parlaven d'un nou treball que aviat començarien a gravar. "Volem buscar noves coses per no tancar-nos a fer sempre el mateix. Som una banda jove, encara ens queda molt per definir-nos i l'evolució és constant" ens avisaven llavors. Pocs mesos després veia la llum Cendra i or (PPF, 2017), un disc que certificava la consolidació de la banda i els situava com un dels grans noms musicals de l'any.

"Estem amb l'aigua al coll, però l'esperança ens ha fet sortir del pou"

Eduard Gener 

Després d'un primer disc de caire trist i melancòlic i gravat gairebé en solitari, Eduard Gener ha mudat la pell amb Diumenge (RGB, 2017), un treball optimista i vitalista on abraça el soul i el blues més ballable. "El primer disc em va agafar en un moment personal un pèl complicat i em va sortir allò, però la meva naturalesa com a músic és optimista i és positiva" assegurava pocs dies abans que el nou treball veiés la llum. El músic es mostrava més alliberat i això es mostrava a les cançons: "Quan saps el que fas et pots deixar anar i amb el primer disc no acabava de saber el que em feia", reconeixia.

"No acabo de gaudir cantant coses tristes"

Crim  

El punk en català està vivint un moment dolç i Crim en són una de les cares més visibles. "La idea que la gent ens transmet és que omplim un forat on no hi havia cap banda" reconeixien a principis d'any. Crim s'han convertit en els abanderats d'un estil que, en els últims anys, no ha parat de créixer. El seu segon treball, Blau sang, vermell cel (Bcore, 2016), els ha consolidat com a un grup de referència en un corrent fins ara orfe de referents: "La gent es pensa que estem inventant alguna cosa i no; el que passa és que aquí hi ha molt poca gent que faci això" explicaven.

"La ràbia és l'eina perquè tant nosaltres com la gent ens creiem el que estem dient"

Clara Peya 

Oceanes (Temps Record, 2017) ha estat la consolidació definitiva de Clara Peya com a una de les artistes més prolífiques del país. Capaç de combinar tota mena de projectes i de mesclar tots els estils possibles, la pianista apostava amb aquest treball per homenatjar les dones de la seva vida. "Totes les dones a qui jo dedico les cançons són dones a les quals admiro profundament perquè són lliures" ens explicava poc després de publicar el disc. Era el setè disc en poc més de vuit anys, un ritme vertiginós que ha combinat amb tota mena de projectes paral·lels. "A mi les coses em van molt ràpides, soc una persona molt intensa. No ho dic com una cosa bona, perquè seria guai poder-me calmar una mica més, però sí que és veritat que, amb la intensitat que porto a sobre, em passen moltes coses i necessito explicar-les" reconeixia.

"Jo no puc tocar bé cap estil concret, només puc tocar bé el que jo sé fer"

Màia 

Amb el seu tercer treball, Esclat (Música Global, 2017), Màia apostaven per fer un salt endavant. Reconvertits en duet, la formació barcelonina abraçava una sonoritat més electrònica i apostava per potenciar la veu de Marina Prades. "Tenia moltes ganes de poder explotar la meva veu i de treballar-la" explicava la cantant just després de publicar el disc. També les lletres proposaven un canvi: "No hem deixat la poesia de banda, però potser l'hem simplificat una mica" ho resumien.

"Ens agrada que Màia tingui el seu univers particular i que cadascú hi entri quan vulgui entrar"

Guillem Roma 

La música de Guillem Roma ens porta a un viatge a través d'influències i sonoritats de tot el món. A Connexions (Autoeditat, 2017) el cantant osonec tornava a explotar la varietat estilística que el caracteritza. "De la meva música, sempre s'ha dit que costa posar-li una etiqueta i que de vegades no saps on col·locar-la i, per mi, això mai ha estat una crítica dolenta" ens explicava just abans de publicar el nou treball. També ens parlava de la necessitat de connectar les coses a través de l'art i de la música: "La societat està malalta per culpa de la desconnexió. Els polítics estan desconnectats de la cultura; els mestres estan desconnectats de la geopolítica; l'economia està desconnectada de la música... Tant de bo hi hagués més música als parlaments, a les escoles o a les presons, perquè segur que podríem curar molta d'aquesta malaltia social que tenim".

"Tot és una contradicció i la meva música també"

Hora de Joglar 

Amb seu segon treball, Hora de Joglar s'han convertit en un dels grups de la temporada, amb parada confirmada als principals festivals del país. Els garrotxins celebren el present i ens regalen un disc vialista on aprofundeixen en la seva mescla de swing, influències balcàniques i ritmes llatins. "Estem apostant per un producte un pèl diferent del que s'està escoltant i, a més, és el punt en comú que ens agrada més. Hem dit 'si aquí coincidim, apostem-hi i anem per aquí'" ens explicava la banda en una de les últimes entrevistes de la temporada.

"Sempre estem com obsessionats amb el temps perquè s'ha d'aprofitar"