Que soni la rumba!

Recollim deu rumbes postolímpiques

Ja fa 25 anys que Barcelona es va convertir en ciutat olímpica. 25 anys des que aquella fletxa encesa disparada per Antonio Rebollo va encendre el peveter de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Aquells Jocs Olímpics van significar un abans i un després per a la ciutat de Barcelona, però també van servir per reivindicar un dels estils musicals més arrelats a la ciutat: la rumba. De fet, aquest dimarts, alguns dels grans referents d'aquest gènere es reuniran al teatre Grec en l'espectacle Rumberos, pugin a l'escenari!

25 anys després d'aquella data, la rumba catalana manté una salut de ferro. Durant aquest quart de segle, centenars de grups han seguit apostant per aquest estil i demostrant que la rumba segueix sent un dels sons més estimats a casa nostra. És per això que, aprofitant, aquest aniversari, ens hem proposat recollir deu exemples que ens demostren que, després dels Jocs Olímpics, la rumba ha seguit molt present en l'imaginari musical del país.


"Calor, calor", La Troba Kung Fú


"Samarreta", Gertrudis


"Gat rumberu", La Pegatina


"Gitanos catalans", Sabor de Gràcia


"Cala Jóncols", Dijous Paella


"Marxants", Ai Ai Ai


"Somni d'estiu", 9Son


"Mitjons blancs", Terratombats


"La petita rambla del Poble Sec", Cesk Freixas


"Collarets de llum", Rauxa