Els noms del 2016

Acaba l'any i és l'hora de fer balanç. Ben aviat ens començaran a inundar les llistes dels millors discos del 2016, els millors artistes i tot el munt de votacions que cada any acompanyen els últims dies de desembre. Des de La Tornada també contribuirem a alimentar aquesta tradició tan consolidada però, de moment, hem volgut anar fent boca amb un recull escollit pels mateixos artistes. Així doncs, hem demanat a diferents músics catalans que ens recomanin un disc en català que els hagi sorprès d'aquest 2016 i també una proposta que hagin descobert i que els hagi cridat l'atenció.

Roger Mas

Malalts del cel, de Jaume Sisa. Trobo que és el millor o un dels millors que ha fet.

Jo Jet i Maria Ribot. No són un grup que hagi descobert recentment però m'agrada com aborden la cançó des d'un punt de vista total -música, estètica, noves tecnologies, internet, actitud,...-.

Quimi Portet

Malalts del cel, de Jaume Sisa. Tot el que fa en Sisa m’agrada. Fa molts anys que em passa i em sembla que em seguirà passant.

Obeses. No és que siguin estrictament emergents però m’agraden molt Obeses. Són originals, tenen una audàcia intemporal i un sentit de l'humor valent. He de dir, però, que m’agraden també molts altres grups i solistes.

Arnau Aymerich (Ebri Knight)

Descalces, Roba Estesa. Roba Estesa cobreixen les dues demandes. Per arribar de manera necessària en aquest món musical perillosament masculí. Per haver-nos obert la porta i les finestres, amb tanta contundència com delicadesa. Per haver-se convertit en necessàries companyes amb un sol disc. Per demostrar-nos, l'any 2016, que el folk està cridat a ser fresc per força i que les arrels són imprescindibles per a construir les lluites i les veus.

Joan Masdéu

Trompes d'assalt, de Branca Santa. Aquest és el primer disc d'aquesta súper banda integrada per setze músics (amb dues bateries, dos teclats, quatre guitarres...) amb un peu a Malloca i un altre a Barcelona. Una proposta intensa, exuberant i lliure que sap fusionar, de forma molt interessant, les diverses influències dels seus components. Passant per la música negra, la psicodèlia i fins i tot fent apunts jazzístics, la banda no descuida el discurs melòdic de les cançons. M'ha semblat una proposta interessantíssima.

Trau. Tot i la veterania musical dels seus experimentats components, Trau va publicar el seu primer disc com a banda Déu vos guard a finals del 2015 i durant aquest 2016 no han parat de presentar-lo pels escenaris del país amb un fantàstic directe. Déu vos guard és un disc farcit de bones cançons amb melodies exquisides que transpiren les influències de les millors bandes dels 60. Pel meu gust, tota una perla!

Guillem Solé (Buhos)

Aham sigah, de Doctor Prats. Estem  molt vius  i cada temporada apareixen més propostes interessants que arriben per quedar-se. És espectacular veure com un país tan petit és capaç de crear tanta música i de tanta qualitat. En podria dir molts però si n'he de destacar un em quedo amb Doctor Prats. Els músics són molt bons individualment. Crec que el seu fort és el directe cosa que és sorprenent pel poc temps que fa que toquen junts. M'agrada la marxeta que encomanen i com són de bones persones. De disc, també destaco el seu, també em quedo amb el seu Aham Sigah. Bones melodies, bona producció, bona feina en definitiva.

Joan Pons (El Petit de Cal Eril)

Pomes agres, de Les Cruet. És cruet i té mala llet, i també és dolç i agre. Com ells. També m'agrada el disc d'en Carles Viarnés "Schematismus" perquè és com una llavor quan és a punt de germinar.

Da Souza. Per a mi és el grup de l'any, perquè fan música des del cor i tenen un cor molt gran, són molt simpàtics i fan música tan simpàtica com ells.

Marina Pratcorona (Crossing)

Viatge a Mu, de Cybee. És un disc a l'estil 'rockefolk' que m'encanta i sempre em ve de gust escoltar. Sobretot la cançó "Mama", la trobo molt original.

L'Artista Convidat. És un grup de folk en català, format per nois molt joves i amb molt futur. Sobretot cal destacar la veu característica i molt bonica del cantant Franscesc Sansalvadó. Els vaig descobrir fa poc i estic segura que se'n sentirà a parlar.

Jordi Ginesta (Bonobos)

Aham sigah, de Doctor Prats. Per a mi, Doctor Prats reuneixen tres coses imprescindibles: fan molt bones cançons, són un grup amb molta actitud i són un grup de persones encantadores. Tot això sumat que són molt bons músics. Admiro els grups que combinen festivitat i actitud amb una molt bona tècnica. Ha estat un disc d'aquells que poses al cotxe i no para de sonar durant setmanes en mode repetició. Per a mi, que també toco en un grup que ve del món de les festes majors, he de dir que són un grup amb els quals és un plaer coincidir. Han fet un gran disc, amb una proposta amb punts molt originals i m'han enganxat.

XY. Penso que són un duet molt innovador dins el panorama. No hi ha cap altra proposta únicament de violoncel i veu, almenys que jo conegui. És una proposa fresca i innovadora amb un disc increïble. En Marçal Ayats al violoncel ens mostra grans recursos tècnics alhora que un molt bon gust i la veu de la Laura Cruells és dolça, fina i preciosa. És una de les propostes més originals que hi ha hagut aquest any i un dels discos més bonics que s'han presentat i desitjo que sigui una proposta que ens segueixi sorprenent i que vagi a molt més. A més, surten d'una molt bona terra com és la plana de Vic i són grans persones a les quals desitjo el millor present i el millor futur. Penso que està cridada a ser una proposta de la qual sentirem a parlar. Tenen quelcom que enganxa molt. De seguida entres dins les atmosferes sonores que creen únicament amb veu i violoncel. És una proposta màgica.