Nico Roig
En els darrers anys, ha quedat demostrat que el Mercat de Música Viva de Vic és un bon aparador de les millors estrenes dels treballs dels músics del nostre país. Concerts curts, de quaranta-cinc minuts, però que donen temps per fer-se una idea de com sonen les noves propostes musicals. Tot un repte per a en Nico Roig, que no en tenia suficient i hagués necessitat més temps per a tocar i explicar les seves noves cançons.
Divendres a la tarda, a la Carpa Vermella, vam conèixer el seu tercer disc anomenat Vol. 71 (2016). Hi fa un recorregut per diferents personatges, situacions o paisatges que conviuen en un nou planeta. Nico Roig segueix amb els seus móns imaginaris i amb lletres crítiques que diuen molt més del que mostren a simple vista. Durant el concert va explicar de què tractaven algunes de les seves cançons, com una de les primeres, en la qual deia que es reia dels peixos que mengen fins a rebentar, però que, paradoxalment, és el que fem els humans en els bufets lliures; o “Patufet”, una cançó on ha agafat el tradicional conte i l’ha transformat en una història més trista. Cançons que ens parlaven de la pinta que poden fer les pitjors persones dormint o sobre l’enamorament i com ens agrada gaudir d’aquesta sensació sabent que no durarà. També va parlar sobre com la gent s’exalta amb la idea de marxar a viure a la muntanya, conviure amb la natura i viure noves experiències. Tot amb to desenfadat que arrancava riures i la complicitat dels 200 assistents al concert de presentació.
Les lletres continuen tenint un pes molt gran en el seu treball, però aquest cop, ha anat més enllà de la seva faceta de cantautor i ha presentat un disc per a ser tocat amb banda i on la música juga un paper fonamental. Nico Roig s’ha sabut envoltar de bons companys de viatge: David Soler, amb qui ha coproduït el disc, a la guitarra i al pedal steel; Pau Rodríguez, al baix (membre del grup Za!), i Juan Rodríguez, a la bateria (membre de Seward).
Nico Roig és un músic polifacètic, de cul inquiet i concerts impactants. Ha participat en molts projectes musicals i és capaç de sorprendre amb discos com Les dones macabres (Amniòtic Records, 2013) o Os Meus Shorts. El de divendres va ser un dels imprescindibles del MMVV. Nico Roig va agrair l’assistència al públic entre ovació i grans aplaudiments. Tot i aquesta presentació a Vic, el disc no sortirà fins a la tardor d’aquest mateix 2016.
