Pomes Agres
Pomes Agres (Bankrobber, 2016) és el disc de debut de Les Cruet, un quartet que es forma i creix en ple Montseny, orbitant al voltant de Sant Celoni. I no és en va destacar aquest punt de partida perquè allà s’hi aglutinen un bon grapat de bandes que coincideixen en idiosincràsia i preceptes vitals. Les Cruet comparteixen membres amb grups de l’envergadura dels venerats i malaurats Surfing Sirles, de La Célula Durmiente, de Joan Colomo o dels Zeidun, de la mateixa manera que comparteixen geografia amb d’altres artistes com en Mau Boada (Esperit!) o Autodestrucció. Estem parlant, un cop més, d’un Montseny que crema per dins i que gaudeix constantment de les rèpliques d’un sisme implacable.
Les Cruet, formats el 2013, són ràbia i melancolia, irradien energia i s’obren a la introspecció més natural. La Laura Crehuet els capitaneja amb una veu que es trenca tan ràpid com les seves cançons, que desprenen una vitalitat enterbolida, molt sincera i molt casolana, sense adulterants, sense eufemismes, sense decoracions supèrflues. Tal com raja, un udol simple i contundent que plora quan mira el què l’envolta. “Fer-me una cabanya i no sortir-ne”, clama un dels seus hits indiscutibles, “Pals i troncs”.
Aquesta primera referència recull dotze cançons de hardcore punk en cos i ànima. Com manen els cànons, una idea per tema. Tot plegat és un cop de puny i tot i ser un “llarga durada” dura menys de menys de mitja hora. Base plena i hiperactiva, directa a la vena, amb unes guitarres de vegades més rítmiques i de vegades més melòdiques però sempre afilades, com si t’avisessin de la cruesa del moment, que empasten amb una veu que sens dubte és original en el panorama de la música en català, per registre i per expressió.
En la producció del disc hi ha la mà d’en Mau Boada, aka Esperit!. De fet, Les Cruet i ell comparteixen estudi, per la qual cosa podem dir que aquest disc l’han gravat a casa. Les Cruet són, a més de la Laura Crehuet (veu i guitarra), en Narcís Prat (bateria), l’Oscar Montero (baix), i en Xavi Garcia (guitarra) i amb aquest Pomes Agres donen forma definitivament a un projecte que va néixer ja fa un temps i que ha anat traient el cap per l’escena punk de casa durant els últims anys.
