Doctor Prats, Xeic! i Auxili a La Mirona

Sorprèn arribar a un concert de tres grups punters del nostre territori com són Xeic!, Auxili i Doctor Prats i trobar només la meitat de sala oberta al públic, però encara sorprèn més veure la sala pràcticament buida quan els ebrencs Xeic! arranquen el concert. La situació, potser provocada per l’hora del concert -les 9 del vespre-, el preu -14 € l’entrada anticipada- o la ubicació de la sala -als afores de Salt i sense servei d’autobús-, és ràpidament revocada per la força musical dels grups presents a La Mirona que al llarg de la nit van aconseguir desfermar la bogeria entre els assistents.

Xeic! fan les primeres passes per convertir el concert en una festa i de mica en mica aconsegueixen animar una Mirona que a mesura que passen els minuts es va omplint de gent jove amb ganes de gaudir d’una nit llarga. Les versions de dos clàssics com "L’Estaca" i "La Flama" aconsegueixen concentrar a les primeres files un públic fins al moment dispers però cada vegada més animat. La sala ja presenta un aspecte més que acceptable i "Lo meu avi" i "Tornarem" provoquen els primers “pogos” de la nit. Després de més d’una hora i quart de concert és el moment del primer descans de la nit i la terrassa serveix als assistents per prendre l’aire i agafar forces per als dos concerts que queden.

Les nombroses samarretes d’Auxili que es veuen a la sala fan preveure que l’ambient amb els valencians serà de primera i així es pot comprovar des de l’inici. Les sensacions ja són absolutament diferents a les que es podien preveure durant els primers compassos de la nit, tot i que la sala va quedar lluny de penjar el cartell d’entrades exhaurides ni tan sols de la part habilitada per al concert. Unes tres-centes persones entonen les lletres dels valencians en una de les poques ocasions del públic gironí per veure Auxili prop de casa.

Durant el concert apareix el fenomen Doctor Prats a La Mirona en forma de pintura fluorescent, i és que, com en tots els concerts dels terrassencs, la paradeta de marxandatge s’omple de nois i noies que es volen pintar la cara a l’estil Doctor Prats. Mentrestant, el concert d’Auxili segueix i continua aixecant passions. “Rude Girl” fa embogir un públic totalment entregat i el grup agraeix l’immens suport i la força transmesa pels assistents. “Sou de puta mare, penya”, deixa anar eufòric un dels membres de la banda de reggae que durant més d’una hora ha fet vibrar la sala saltenca.

Arriba el final del concert d’Auxili i els assistents aprofiten el llarg descans entre grups -una mitja hora- per seguir-se pintant la cara. Amb més de mitja sala pintada amb els colors tribals de la banda, la rebuda està a l’altura dels grans concerts, com mereix un dels grups que més ha crescut en el darrer any. Els grans hits dels vallesans ressonen amb força a La Mirona corejats per tots els assistents, que també vibren amb tota mena de versions, des de "L’Estaca" fins a "La Macarena".

La connexió dels músics amb els seus seguidors és total, i aquests els fan cantar, ballar i fins i tot els fan partícips de la festa des de sobre l’escenari i en fan pujar alguns a jugar amb ells. Abans del final encara hi ha temps per “descordar-se la camisa” i La Mirona es converteix en un mar de samarretes voleiant.  Amb un públic totalment entregat, ben lluny quedaven les fredes sensacions inicials en una Oktoberfest que clarament havia anat de menys a més.