Projecte Mut

Celebren 10 anys, però Projecte Mut tenen clar que volen mirar endavant. Tot just acaben de publicar un disc d'aniversari on s'acompanyen d'una bona colla d'amics (Els Catarres, Els Amics de les Arts, La Pegatina, Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana, Gossos...) per recuperar les seves cançons més emblemàtiques, però ja tenen noves composicions a punt de sortir del forn. Els rebem al 021 Coworking del Poblenou per parlar d'aquests 10 anys però també dels reptes futurs.

D'on va sorgir la idea de fer aquest disc recopilatori?

David Serra: Sa idea va sorgir ja fa un any. Teníem sa idea de fer alguna cosa especial per Sant Jordi i vam pensar de fer quatre o cinc cançons amb col·laboracions. Allò es va quedar allà i, de sobte, ens vam adonar que celebràvem 10 anys. Llavors vam recuperar sa idea i vam pensar que en lloc de fer un EP podíem fer un disc per celebrar els 10 anys. El que passa és que se'ns n'ha anat de les mans. Sa idea era trucar a tota aquesta gent, que són amics o gent que admirem, pensant que la meitat no podrien, però és que tothom ha dit que sí i ha estat encantador.

Coordinar les col·laboracions ha estat complicat?

Joan Barbé: Era qüestió de fer un excel i tenir paciència. Quan teníem clar que volíem fer aquest disc vam posar totes les idees en ordre, vam fer una mica d'esquema i vam pensar qui ens agradaria que estigués en aquest disc. Després els assignes a cada un una cançó, pensant que hauràs de reassignar després, però ha estat molt més fàcil perquè tothom acceptava la cançó que li proposàvem.

DS: S'únic que va triar, perquè ens ho va demanar, va ser n'Èric d'Els Catarres. Ens va demanar qui cantava "L'hort" perquè la volia cantar, si era possible. Nosaltres havíem pensat "A la muntanya", però si ell volia fer "L'hort", que no se'n parli més!

Les col·laboracions van d'Els Catarres a Maria del Mar Bonet. Generacions diferents, estils diferents... Aquesta varietat és casual?

JB: No sé si és casualitat, però meditat tampoc ho ha estat gaire...

DS: No, no ho hem pensat gaire. Eren referents, com ho és la Maria del Mar Bonet. A ella la vam conèixer es dia del Concert per la Llibertat, quan ens va demanar si es podia fer una foto amb nosaltres. Imagina't quina sorpresa! Mos pensàvem que mos estava prenent es pèl.

JB: Estilísticament nosaltres no tenim un estil del tot definit. Sí, fem un folk barrejat amb rock o amb pop, però ens casa amb el nostre estil tant la Maria del Mar Bonet com La Pegatina, Els Catarres o en Sanjosex. I a la vista està amb aquest disc. El nostre estil és homogeni perquè el canta en David i perquè nosaltres tenim la nostra manera de fer les cançons, però després hi entra un cantant amb personalitat com ho són tots els que hi ha al disc, i canvien la cançó completament. Només amb la seva veu ja és una altra cosa. Per això hem intentat que tots ells estiguessin còmodes. No podíem fer, per exemple, que Maria del Mar Bonet cantés "Que mos donin", que és una cançó molt més rockera.

DS: Volíem que paregués que eren temes fets per ells i que haguessin pogut incloure en un disc seu.

"Ens casa amb el nostre estil tant la Maria del Mar Bonet com La Pegatina, Els Catarres o en Sanjosex"

Aquest aniversari l'heu aprofitat per mirar enrere i fer balanç?

JB: Quasi que hem mirat més endavant que enrere.

DS: Enrere hi mires per recordar coses bones, però sa idea és sempre tirar endavant.

JB: De fet, mentre estàvem fent aquest disc, més que mirar enrere el que hem fet ha estat fer cançons noves. Ja tenim set o vuit demos preparades per a un proper disc. No ens surt mirar enrere.

DS: No hi traiem molt de profit.

JB: Sí que mires tot el que hem passat, el sacrifici que era sortir d'Eivissa i venir aquí...

DS: I això ha servit per arribar a aquest punt. Des d'aquest punt de vista sí que és interessant mirar una mica enrere, però anant sempre endavant.

A l'hora de sortir d'Eivissa, el punt d'inflexió va ser Col·lecció de satèl·lits?

JB: Jo no sé si va haver-hi un punt d'inflexió.

DS: Potser va ser amb Idó, perquè és es darrer treball i també va fer molt de mal, en es bon sentit de sa paraula.

JB: Nosaltres hem tengut sa sort de no haver tengut cap 'pelotazo'. De no tenir un punt d'inflexió. Cada disc era un petit punt d'inflexió que ens ha anat fent progressar i ara et trobes aquí. Fas una mica la vista enrere i recordes allò que va començar com una cosa d'ell i jo amb dues guitarres acústiques en plan cantautors i ara et veus fent un Canet, fent la cançó de TV3, girant per tot Catalunya... i dius 'ostres, quin goig!'. Hi has fotut ous, ganes i il·lusió i veus que les coses surten.

Aquests últims cinc anys han estat frenètics amb un ritme de disc per any i ara dieu que ja teniu noves cançons. Com es pot mantenir aquest ritme?

DS: No diré que volem recuperar el temps perdut perquè no em perdut el temps. Simplement hem deixat de tocar una mica per poder fer això i per poder fer temes nous. També hi ha hagut canvi de companyia, d'oficina de management... Tot això necessita un temps.

JB: No era normal tampoc el que estàvem fent natros. Ja no era un disc per any. Era treure un disc, fer tota sa promoció, arrancar sa gira i mentre estaves fent sa gira ja estaves component i gravant el disc següent. També ens venia bé fer una miniaturada. Hem estat deu mesos tocant una mica menys per aquí, però hem fet un disc d'aniversari, ja tenim mig disc nou, que sortirà l'any vinent...

DS: Hem aprofitat aquests deu mesos per fer el que havíem de fer: canviar de companyia, de management i fer disc. Hem aprofitat aquest temps i ara és temps de tornar a arrencar.

A l'àmbit personal i creatiu, aquest ritme de disc per any arriba un punt que deu ser insostenible...

DS: Es panader cada matí ha de fer pa. Nosaltres som músics i hem de fer cançons. No és tan difícil. La qüestió és no parar.

JB: Tenim certa facilitat i rapidesa per compondre.

DS: I tens un estudi, que això és molt important.

JB: Tenim tot s'engranatge molt ben treballat i és molt ràpid. Des que composam una idea i la gravam en un iphone fins que ja està maquetada i al disc, poden passar dos dies.

DS: Tècnicament podem tenir sa demo d'un dia per s'altre.

JB: És qüestió de tenir-ho clar.

"Mentre estàvem fent aquest disc, més que mirar enrere el que hem fet ha estat fer cançons noves"

Ara, la idea ara és fer una gira d'aniversari o llençar aviat el nou disc i fer gira amb les noves cançons?

JB: Jo crec que mos deixarem emportar una mica. La idea és concentrar-nos amb es concert de Luz de Gas. A partir d'allí, a veure fins on arriba aquest disc.

DS: A veure com respira. Estem arrencant amb la nova companyia i hem de rebre ímputs i veure com va.

JB: Estem veient que, per exemple, a ses ràdios, que pensàvem que potser seria més complicat sonar-hi perquè no són cançons noves, estem sonant a gairebé totes i no fa ni una setmana que ha sortit el disc. Si funciona molt bé el disc potser fem una gira dels 10 anys i, si no, potser ens cansem i abans de l'estiu fem temes nous.

Després d'aquest aniversari, les noves cançons apostaran per un canvi de rumb?

DS: Si te n'adones, no hi ha dos discs des muts que siguen iguals. Sí que hi ha pals, estils i tendències que no s'havien fet abans i que ara sí que mostram.

JB: Jo me n'adon ara, fent la promo, que mos pregunten bastant això. En fer un desè aniversari s'espera que facis un punt i a part i diguis 'd'acord, ara que han passat deu anys canviarem i farem unes altres coses'. I, en certa manera, és així, però tampoc ha estat premeditat. Jo me n'estic adonant ara que veig que mos ho pregunten i escoltant es temes nous sí que veig que sona diferent.

DS: Però no deixa de tenir la nostra essència. Els instruments són els mateixos i nosaltres també. És es mateix cuiner fent receptes diferents.

A Idó trèieu una faceta més reivindicativa. L'objectiu és seguir explorant aquesta vessant?

JB: No sé què dir-te. Ni nosaltres mateixos no sabem el missatge que transmetrem amb un disc fins que no està acabat. Quan en David fa lletres no se n'adona, però està creant un fil conductor i, quan acaba es disc, ho veus tot.

DS: Ses cançons et fan a tu. De totes maneres, més que entendre ses lletres, s'ha de sentir ses lletres. No cal entendre coma per coma el que s'està dient. Així estàs perdent es temps! És molt més interessant, productiu i emocionant, sentir-les. No d'escoltar sinó de sentiment. És com la poesia. Hi ha molta gent que em diu que no entén la poesia. És que no l'has d'entendre! L'has de sentir. I si canvies aquest xip és molt més gran.

Per al concert de Luz de Gas, què hem d'esperar?

DS: Hi haurà convidats. No sabem si podran ser-hi tots, però tampoc vos podem dir qui hi haurà, perquè encara està en l'aire. Fins i tot hi haurà artistes convidats que no estan en es disc però que volem que hi siguin perquè pertanyen a la nostra història.

JB: A més, fa un any que no toquem a Barcelona i Luz de Gas és sa sala primera que vam fer. És com tancar el cercle.

"Si funciona molt bé el disc potser fem una gira dels 10 anys i, si no, potser ens cansem i abans de l'estiu fem temes nous"