Sau

A finals de l'any 1986, la gravació d'un programa pilot de TV3 que mai es va arribar a emetre permetia la primera trobada entre Carles Sabater i Pep Sala. Sabater ja havia començat la seva carrera teatral, però volia llançar-se també a cantar i va trobar en Sala l'aliat ideal. Allà començava una llarga història que, pocs anys després, els convertiria en un dels grups de més èxit del país. D'aquella primera trobada fa ja 30 anys, però Sau encara perdura en l'imaginari col·lectiu. Tres dècades després, és un bon moment per fer memòria i recordar el que, encara avui, és un dels grups més estimats del país.

El llegat de Sau

Tan sols un any després de coincidir per primera vegada durant l'enregistrament del programa de TV3, Sau publicaven No puc deixar de fumar (Audiovisuals Sarrià, 1997). Era el seu primer disc i, tot i no aportar-los un gran èxit, ja els va permetre començar a fer-se un lloc a la ràdio. De fet, va ser el periodista Miquel Calçada, 'Mikimoto', el primer que els va fer sonar a Catalunya Ràdio amb la cançó "Sense estil", que de seguida es convertiria amb la peça més emblemàtica d'aquest primer disc.

Dos anys després, amb Per la porta de servei (Picap, 1989), Sau començava fer-se un lloc entre el públic. Cançons com "No he nascut per militar" o "Només ho faig per tu" de seguida esdevindrien grans èxits i començarien a arribar els primers concerts multitudinaris. L'èxit definitiu, però, arribaria amb Quina nit (Picap, 1990), que els convertiria ben aviat en el grup del moment gràcies a cançons com "És inútil continuar", "Envia'm un àngel" i, sobretot, "Boig per tu".

Sau estaven en el seu millor moment i el doble CD El més gran dels pecadors (EMI Odeon, 1991) ho demostrava. Enregistrat a Londres, el disc -del qual enguany es commemoren 25 anys- va convertir-se en el més venut de tota la trajectòria de la banda. Després de plasmar aquest bon moment amb Concert de mitjanit -un disc en directe enregistrat a La Monumental-, era el moment de fer una primera aturada de la qual tornarien dos anys després amb Junts de nou per primer cop (BMG - Ariola, 1994).  

El rock català, però, començava a anar a la baixa. Amb Set (BMG - Ariola, 1995) encara es mantindrien a primera línia amb concerts apoteòsics com el final de gira al Palau d'Esports de Barcelona, però a partir d'allà, el grup començaria a veure reduïts els concerts multitudinaris. Amb la lluna a l'esquena (Blanco y Negro Music, 1998), un disc enregistrat en el seu propi estudi, s'acabaria convertint en la darrera referència discogràfica d'un grup que ja havia marcat una època.

Carles Sabater, el més gran dels seductors

L'engranatge de Sau estava ben delimitat. Pep Sala n'era el motor, el compositor, el músic, i Carles Sabater n'era la cara, la veu, la imatge. Junts formaven el duet més estimat del país, amb el permís de Joan Capdevila, 'el tercer Sau'. Deu anys després de la seva mort, en un reportatge publicat a El Punt, el periodista Pep Blay definia Sabater com "el més gran dels seductors", una etiqueta que definia a la perfecció un músic i actor que va deixar un buit difícil d'omplir i que, precisament, aquest dimecres hauria complert 54 anys.

"Carles Sabater va ser el primer sex símbol del rock en català" reconeixia el periodista Albert Om en el documental de Pep Blay Memòria d'una llum. I és que la seva presència ben aviat el va convertir en un ídol de masses entre les seguidores més joves. "En Carles era un crac. Tenia molt encant i molta seducció, però a part d'això era un pencaire impressionant", recordava Pep Sala fa poc en una entrevista a Els Matins de TV3. També a TV3, però en aquest cas en el programa El Club, Gerard Quintana destacava fa ja uns anys que Sabater era "el més cosmopolita dels cantants d'aquella època, perquè també era l'únic de Barcelona".

Però no només en la música Sabater va deixar petjada. En la seva faceta d'actor, es va convertir en un dels noms més buscats pels directors del país, sobretot en el terreny dels musicals. "Era un galant, cantava molt bé i tenia molt sentit de la comèdia. Tenia un lloc al teatre musical català que és molt difícil d'omplir i que amb 10 anys no s'ha omplert", destacava en el documental Memòria d'una llum el director Joan Lluís Bozzo.

La simpatia i el sentit de l'humor eren dues de les facetes que més s'havien destacat de la seva personalitat, però en aquell documental, Laura Jou, la seva parella, també en destacava una faceta més íntima: "Era molt simpàtic, era molt divertit i et feia sentir molt bé, però també era una persona molt sola i trista. Tenia alguna cosa de tristesa al seu fons. Potser sabia que havia de morir, perquè tenia una fascinació pels mites i per gent que s'havia mort jove".

Sau en cinc directes memorables

"És inútil continuar" al Mercat de Música Viva de Vic l'any 1990 

La gira de Quina nit (Picap, 1990) va tenir una bona colla de concerts apoteòsics. El que els va portar a la plaça Major de Vic va ser, sens dubte, un d'ells.

"No he nascut per militar" al Palau Sant Jordi l'any 1991 

El 6 de juny de 1991 és una data marcada en vermell a la història de la música en català. Aquell dia Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra i Els Pets van omplir fins a la bandera el Palau Sant Jordi.

"Boig per tu" a La Monumental l'any 1992 

El 'Concert de mitjanit' és, segurament amb el del Palau Sant Jordi, el més memorable de tota la història de Sau. Un concert màgic en què van comptar amb col·laboracions de luxe com la de Luz Casal, que va pujar a l'escenari per cantar "Boig per tu"

"Emvia'm un àngel" al Palau d'Esports l'any 1993 

Tres anys abans de tancar-hi la gira de Set amb un concert històric, Sau ja havien trepitjat el Palau d'Esports de Barcelona. Va ser amb motiu d'un concert d'Amnistia Internacional que va deixar moments memorables.

"La cançó de la noia de l'altre cantó del bar" al Palau d'Esports l'any 1996 

El concert de final de gira de Set al Palau d'Esports de Barcelona va ser el darrer gran concert multitudinari de la història de Sau.

Fotografia: Francesc Melcion