Les xarxes socials: oportunitat o més feina pels grups?

Comunicador digital i activista musical

Aquest article neix d'un seguit de reflexions sobre l'afirmació “Les xarxes socials han trencat la barrera mediàtica i han permès entrar al circuit a moltes bandes”. Una frase amb la qual crec que molta gent, d'entrada, estaria d'acord.

Del monopoli dels mitjans a la comunicació directa amb el públic

Certament, no fa pas tant, els mitjans eren els que decidien qui era mediàticament conegut. Les xarxes socials han trencat aquest mur i invertint pocs diners i amb molta dedicació pots arribar a un públic que, fins fa uns anys, era inaccessible. Però, realment era inaccessible? O simplement calia pagar a certs mitjans per anunciar-te? És evident que els preus ara són molt més baixos i s'arriba a molt més public, però ara i abans, seguim passant per caixa.

Del/la músic al/la tastaolletes

Avui en dia no només has de saber tocar la teva guitarra o el teu instrument. Avui en dia et cal saber de música, has de saber gravar amb una targeta de so a l'ordinador (i si la banda és novella, saber mesclar i masteritzar), has de saber de màrqueting, de xarxes socials, de photoshop, editar vídeos,...

Les eines s'han socialitzat, tothom pot tenir-hi accés i ho pots fer tu. Però el preu de la socialització són hores i hores de dedicació sense la guitarra a les mans, fent coses que potser no tocarien a un músic. Algú s'ha parat a pensar quant val aquest temps?

A casa em deien “si vols està content, fes-te tu mateix el llit”, és cert, ara els productes musicals són més personals, més cuidats pels artistes i les artistes. Però una cosa és fer-se un mateix el llit i l'altre és fer-se, fins i tot, els llençols des la planta de cotó.

Per cert, si a la banda sou forçagent, encara us ho podeu repartir, però els/les cantautors/es què? I encara aguantar “home, véns tu sol, amb 100 € ja estàs ben pagat per una horeta de concert, no? Ei, que et convidaré a sopar i tens barra lliure!!”. (Mai m'han contractat i m'han ofert emborratxar-me, i a vosaltres?).

La revolució musical als Països Catalans

Des de fa uns anys hi ha una revolució musical a casa nostra. Els grups novells són músics amb un nivell com mai s'havia vist. Com més bandes de nivell, més consum musical a casa nostra, no? Cada cop més gent va a concerts i la gent valora més la música en directe.

El jovent empeny amb força i això és nota. Els “mil·lennials” ja són una realitat al món de la música i amb ells aquestes noves maneres de treballar i relacionar-se: Treball cooperatiu i en equip, “Carpe diem”, la polivalència,... són característiques que han consolidat aquest cap després que alguns obrissin camí.

Què vull dir amb això? Potser la revolució no són les xarxes, sinó les noves fornades que han imposat un canvi lògic on l'eina és la xarxa i la xarxa no és la revolució.

I al final, tot segueix igual

Un cop tens tot això, una bona banda, un bon disc, ja et coneixen a tot arreu perquè ho has “petat” a les xarxes, arriba el següent mur, el d'un mercat, com sempre. Un mur infranquejable per als que comencen i que segueix els patrons de fa anys.

Per tant, amics i amigues músics, realment les xarxes socials són una eina per entrar al circuit o és una càrrega (feixuga o no) més per a vosaltres?