Miguel Poveda
En un vespre fred de principis d’any a Girona, més d’un miler de persones omplen fins a la bandera l’Auditori de la ciutat per sentir una de les veus més reconegudes del món del flamenc. A les nou en punt, Miguel Poveda puja a l’escenari aclamat pel públic gironí i acompanyat per la seva banda, que fa sonar els primers acords d’un concert que durarà més de dues hores i mitja.
“Para la libertad” serveix per donar el tret de sortida a un primer tram de concert en el que les cançons del seu últim disc, Sonetos y presos para la libertad (Discmedi, 2015), agafen el protagonisme absolut. Els versos de Quevedo, Lorca o Alberti prenen força amb la veu de Poveda, que afirma que el concert és “un viatge sentimental a la meva vida musical”. “Guerra a la guerra por la guerra” serveix per reclamar la pau al món i dóna pas a un dels moments més íntims del concert: la banda es retira i en un format duet amb Poveda i Joan Albert Amargós al piano interpreten “No volveré a ser joven”, originària de Jaime Gil de Biedma.
La primera part del concert servia per fer un repàs a alguns dels poetes més importants de la història espanyola i, fins i tot, el cantaor s’atrevia amb el català interpretant “Cançó del bes sense port” de Maria Mercè Marçal, però el músic es retira i després d’uns instants musicals a càrrec de guitarra, percussió i “palmes”, l’espectacle dóna un gir absolut per submergir-se a la música més flamenca. La segona part de l’espectacle mostra l’essència més pura del cant flamenc i sense piano ni bateria pren protagonisme la guitarra de Chicuelo que fins i tot es queda en solitari amb Miguel Poveda per recordar el seu pare.
A mesura que avança el concert i l’ambient es fa més proper entre públic i escenari, Poveda té temps per recordar moments d’infantesa amb el tocadiscos dels seus pares, bromejar amb el públic o desfermar la bogeria dels assistents baixant a la platea per interpretar “Tirana, Puente y aparte”. El cantaor provoca el moment més intens del concert passejant-se i ballant entre el públic, que anima amb crits i “olés” al músic badaloní, mentre els mòbils en alt immortalitzen el moment.
Després de més de dues hores de concert i amb el públic totalment entregat, Poveda encarrila la part final de l’espectacle i torna a entrar la banda a l’escenari per interpretar els últims temes del concert. “El último minuto” y “Dame la libertad” gairebé sentencien un concert que el músic acaba amb un “Visca Catalunya, vivamos nosotros y viva el arte” abans de recordar Camarón de la Isla amb “La leyenda del tiempo”. El públic acomiada dempeus i entre aplaudiments a Poveda i la seva banda, que han conquerit Girona en el seu primer concert de l’any, però encara tornaran a l’escenari per cantar a peu dret i gairebé a capella “Mis tres puñales”.
