La Raíz
Les Fires de Girona arribaven al seu final després d’uns dies intensos a la ciutat dels quatre rius, però encara quedava la cita més esperada d’enguany. Ni la pluja ni el fangueig que s’havia creat a l’espai de La Copa van fer enrere milers de joves que volien gaudir del final de gira de La Raíz, i les primeres notes d’“Entre poetes y presos” mostrarien el que seria la tònica del concert. Desenes de bengales creaven un núvol de fum vermell que, combinat amb espurnes de les mateixes bengales, regnaria durant tota la nit, com ja havia passat minuts abans amb Ebri Knight. Els maresmencs s’havien encarregat amb un èxit envejable d’obrir la nit i animar el públic gironí en la seva funció de taloners i La Raíz saltava a l’escenari amb el terreny ja preparat.
El concert avançava i els salts, pogos i crits d’un públic que des del primer moment es va entregar als grans “hits” del grup valencià només feien que anar en augment. “Muérdeles” ressonava amb força a La Copa quan un problema tècnic va deixar l’escenari sense so i va aturar el concert durant uns minuts, davant la incredulitat dels assistents. Sense cap intenció d’abandonar les seves posicions, els joves van seguir corejant a capella algunes de les cançons del grup en els deu minuts que va tardar a solucionar-se el problema. Amb “Dientes de león”, els de Gandía tornaven a l’escenari per seguir donant guerra a Girona.
Com ja és tradició en els concerts de La Raíz, “Suya mi guerra” provocava el moment més emotiu de la nit, amb milers de punys alçats i el públic cantant a l’uníson els primers versos de la cançó. Després d’uns instant de pell de gallina, la força característica dels valencians tornava amb “Por favor” i “Jilgueros”, que desfermaven la bogeria d’un públic a qui semblava que ja no li importava saltar enmig del fang, perquè el concert s’ho valia.
La pluja ja era història i en la segona meitat del concert el cel respectava l’espectacle, que ja estava en el seu moment màxim d’eufòria. “A la sombra de la Sierra” i “El Mercurio” sonaven a mil veus entre el públic abans de les cançons que tancarien el concert. El grup agraïa a tots els que han fet possible que “el gran barco de la Raíz” seguís creixen any rere any mentre el públic preparava un pogo gegant que esclataria amb la part més animada de “Rueda la corona”. Els assistents es resistien a assumir la idea de què el concert arriava a la seva fi i gastaven les seves últimes forces amb un dels himnes de la banda.
La cançó antimonàrquica donava pas a l’últim tema del concert, “La hoguera de los continentes”, que servia per tancar la gira Entre poetes y presos en unes Barraques de Girona plenes a vessar. Tot i l’aigua i el fang, el concert no va fallar a les expectatives i es va convertir en la nit més gran de les festes gironines d’enguany, i milers de joves ja esperen la programació de 2017.
