Chet

Fotografia: Louis Lambeau

UN ANY DE VIDA MOLT INTENS

Gairebé sense proposar-s’ho han muntat un grup, han tret un EP i al setembre sortirà el seu primer disc. Així són els Chet, imprevisibles, treballadors i amb ganes d’experimentar. Les coses els han anat rodades i, en poc més d’un any, han recorregut un llarg trajecte que molts grups triguen anys a fer.

Dissabte vam quedar a l’Ultra Local Records, una mítica botiga de discos del barri del Poble Nou de Barcelona. Una botiga on venen discos, però també fan concerts de petit format. Aquest cap de setmana era el torn dels Chet. Abans de començar el concert vam parlar una estona sobre els seus inicis. Allà vaig poder veure que els Chet mai donen un no per resposta. Segons ells tocar sempre va bé, i més quan tot just fa un any que has organitzat un grup. La seva història és curiosa. En Toni Jiménez va anar com a públic a un concert on actuaven la Olalla Wallin i el David Celis. La sonoritat del violí i el contrabaix sempre li han agradat i els va proposar tocar junts. Allà va començar l’aventura. L’Oriol Fernández es va afegir a la banda i van decidir gravar una maqueta a l’estudi del Roger Gascón. Com explica el Toni, veu i guitarra de la banda, “gravàvem per gravar i, ja que hi érem, vam decidir presentar-nos al Sona9. Les presentem l’últim dia i ens agafen. No teníem bateria, el Roger estava gravant amb nosaltres i es va posar a tocar a la banda”. Així de ràpid i precipitat va anar tot. Però aquest inici tant sobtat, els ha fet créixer ben ràpid. Van passar les fases del concurs de maquetes Sona9 i van arribar a la final. “La veritat és que et posa una mica el coet al cul. Tens un concert important ara, ja! I, a sobre, has de reparar una versió i musicar un poema. Et fa posar les piles” explica en Roger. Finalment, sense esperar-s’ho, van quedar en el segon lloc del concurs, i així és com Chet va aconseguir el Premi Joventut 2016 del Sona9. Un premi que els ha donat visibilitat i els ha permès gravar el seu primer EP, però que també els ha portat a festivals com el Barnasants, l’Acústica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic i, fins i tot, sortir de Catalunya: el 24 de març van actuar al Centre Cultural – Llibreria Blanquerna de Madrid.

Si voleu escoltar-lo, Plans és el nom del seu EP, però els Chet ja estan treballant en la gravació del seu primer disc que veurà la llum al setembre d’aquest any.  En Roger ens explica que al disc també hi haurà temes en castellà: “Chet va començar amb els dos idiomes: el català i el castellà. Pel Sona9 vam fer, exclusivament, els temes en català. Però ara posarem 9 cançons en català i 3 en castellà. Són tres cançons que estan realment bé i que no podíem deixar escapar”. El disc seguirà el camí sonor que ha seguit durant aquest any, però “estilísticament també hem evolucionat una mica. Ara hi haurà una mica de tot. El nostre so és molt acústic i ara hi haurà una mica més de pop-indi, swing... és molt eclèctic” afegeix en Toni. A més, com remarca el Roger, “Hi haurà alguna cançó que tindrà una mica de Bossa nova, un punt de jazz. Tens el violí de la Olalla, el contrabaix del David... és una cosa que li dóna un toc amb identitat i això hi continuarà sent”.

"El nostre so és molt acústic però al nou disc hi haurà una mica més de pop indie, swing... és molt eclèctic"

EL POP INSTRUMENTAT

Com explica el Toni, sovint els han definit com a un grup de pop sofisticat, però matisa que “realment fem pop, però vestit amb una instrumentació poc habitual”. I és que a la majoria de grups pop no hi trobem instruments com el violí o el contrabaix que dóna als Chet aquest to distintiu i aquesta sonoritat tan especial. A nivell de repartiment, el grup està format per guitarra, violí, contrabaix, piano i bateria. A més, té la peculiaritat que la Olalla, que també canta i toca el violí, combina l’ús de la corda fregada amb el pizzicatto, aportant a les cançons una delicadesa clàssica molt agradable.

Parlant d’aquesta sonoritat de Chet, en Roger diu que sí, que la sonoritat és diferent perquè “només hi ha Blaumut que tingui aquest tipus d’instruments dins el pop i ell fan un pop molt diferent. Un pop més lluminós”. En Toni també afegeix que “busquem que els arranjaments siguin curiosos. Que cada instrument tingui el seu espai dins de la cançó, no tocar tots alhora. Tenim una part de minimalisme”.

El grup també té la seva pròpia organització i a la Olalla li agrada, ens diu que “el Toni porta la base i cadascú li aporta el que creu que és necessari per aquella cançó. I això està molt bé perquè no és que hi hagi un cap que digui que ha de fer cadascú sinó que surt com molt natural. Les cançons tenen molta personalitat perquè cadascú li aporta el seu instrument”.